Cultura

Art en temps crítics

El museu Can Framis exposa un centenar d’obres que els artistes catalans van crear durant l’estat d’alarma

Els aniversaris d’aquest 2020 són de mal celebrar. El de la Fundació Vila Casas, que ha fet vint anys de compromís amb l’art català, s’ha resistit tant com ha pogut a l’ambient depriment que imposa el context de la pandèmia. Hi va haver festa, dilluns a Can Framis. No multitudinària, com es mereixien la institució i el seu equip de professionals. Les restriccions d’aforament no van permetre superar les 200 invitacions, la majoria per a un sector, el de l’art, que té en Antoni Vila Casas el mecenes de referència.

L’acte privat es va fer a l’aire lliure, però els regals s’allotjaven dins el museu, i aquests sí per al gaudi de tothom. El més singular, imprevist, és una exposició que la Vila Casas va començar a forjar quan es va decretar l’estat d’alarma. Va contactar amb un centenar d’artistes per saber com estaven vivint el confinament. Què els feia pensar, sentir i crear. Els va demanar que enviessin un text i una imatge. I amb aquest material va endegar un projecte digital, un de tants que van fer més suportable la quarantena de la població.

D’aquesta iniciativa n’ha germinat, ara, l’exposició 100 càpsules de confinament. Art i pandèmia a Catalunya (fins al 24 de gener), a cura d’Àlex Susanna i Mercè Vila, el director d’art i la coordinadora artística de la fundació, respectivament.

Les peces, de petit format, van ser engendrades en aquest moment de foscor, que es va perllongar tres mesos. Res no era com abans. Crear, tampoc. Vicenç Viaplana va substituir els seus pigments habituals per cendra. Yago Hortal, conegut pels seus llampants colors, es va passar al negre. Mario Pasqualotto, que com tants no tenia a l’abast els seus estris i materials de treball, va recórrer a la vaixella de noces de la seva mare per pintar una corona d’espines. Alba Mayol va dibuixar els seus malsons en un humil quadern. Manel Armengol va veure en les gotes de pluja que havien caigut sobre una branca una metàfora de les noves normes de distància social, i en va fer una bellíssima fotografia. Només sortir de l’hospital, on va estar ingressat de gravetat pel maleït virus, Daniel Berdala va pintar allò que feia temps que no pintava: una escena figurativa impregnada de melangia. I Eugènia Balcells va acompanyar un vídeo amb aquestes paraules: “Som petits punts en una gran xarxa que vibra conjuntament.”

Els comissaris donen a aquest projecte el valor de “document”, qui sap, perquè no ho sap ningú, si avantsala de canvis profunds i definitius en l’art que ha de venir.

Temps per pensar i per repensar-se. Aquesta idea reflexiva teixida al voltant del misteri és constant en la pintura de Jordi Martoranno (Girona, 1965), de qui Can Framis presenta l’exposició El cor oceànic de les coses (fins al 20 de desembre). Martoranno, guanyador de l’última edició del premi de pintura de la Fundació Vila Casas, entén l’art com un espai de meditació que connecta la humanitat amb els seus orígens a través de formes ancestrals. “La seva obra s’ha de mirar de prop i amb temps”, avisa la comissària Marie-Claire Uberquoi.

Les exposicions passen. A la xarxa de museus Vila Casas, més de 300 en les dues dècades d’activitat. Però queden els catàlegs i ara, en el marc de l’aniversari, quatre publicacions especials. Tres de dedicades als fons de pintura, escultura i fotografia. I la quarta, un recorregut històric a través de les dues veus més importants que han guiat la institució: la d’Antoni Vila Casas i la de la seva mà dreta, amb mà esquerra, en la direcció artística del projecte des de que es va concebre fins fa poc, quan es va jubilar, Glòria Bosch. El llibre Tot girant fulls d’un àlbum... fa aflorar també les complicitats que s’han anat travant. L’art és fer comunitat. Això resumeix els 20 anys de la Fundació Vila Casas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.