Llibres

El pare de tots els ous

Marc Pastor presenta ‘L’horror de Rèquiem’, una novel·la en què alerta del creixement del feixisme a través d’una trama esbojarrada i saturada d’humor

“Feia molt de temps que em rondava pel cap fer una novel·la purament d’humor”

Un “ou de Pasqua”, a més de ser els ous decorats per celebrar aquesta festa, són els missatges ocults, les picades d’ull que un autor inclou a la seva obra, sigui de la disciplina que sigui. A L’horror de Rèquiem, ben editada per Mai Més, Marc Pastor es converteix en el pare de tots els ous de Pasqua. “Tota la novel·la és plena de jocs i picades d’ull perquè el lector jugui a una mena d’On és Wally?, si li ve de gust”, assegura.

Nascut a Barcelona el 1977, Marc Pastor té una obra consolidada en què alterna i combina gèneres com el terror, el policíac, el fantàstic, les aventures, la ciència-ficció... Aquesta, la seva setena novel·la, ha anat precedida d’altres com ara La mala dona, L’any de la plaga, Bioko, Els àngels em miren... Sempre amb pinzellades d’humor, tot i que mai tan descordat com a L’horror de Rèquiem. “Feia molt de temps que em rondava pel cap fer una novel·la purament d’humor, on pogués desplegar el màxim ventall de recursos per fer riure. La base és l’humor absurd, que és el que més m’agrada. Volia escriure alguna cosa molt Monty Python”, explica Pastor.

La trama comença amb l’aparició del cadàver d’una noia ofegada a qui troben l’anell d’una secta dins la panxa. A partir d’aquí, tres protagonistes investiguen si l’han mort o s’ha suïcidat, i inicien un periple delirant en què coneixeran tot de personatges estrambòtics.

“Buscava gent al límit, personatges amb qui fos difícil identificar-se, però que alhora acabessin despertant una certa tendresa perquè són tan losers que et sap greu que els passi el que els passa. Són carn de canó: un tècnic d’autòpsies sense esma per protagonitzar la novel·la, un expresidiari amb ínfules de ser president del Barça que en cap moment entén res del què està passant i una rider samurai que és absolutament conscient que està en una ficció.”

Pel que fa a la resta de personatges, assegura que s’ha quedat “ben descansat”. “Els secundaris havien de ser, abans que res, clixés ben identificables per poder jugar-hi i retorçar-los. Bàsicament, gent d’ultradreta orgullosa de ser-ho i gent d’ultradreta que no sap que ho és. A més, m’ha servit per cobrar-me algunes venjances i n’hi ha alguns que estan inspirats en persones reals que han passat per la meva vida i a qui els he fet vudú literari.”

En el sentit de crítica política hi ha El Rei Groc, omnipresent, que funciona “com una metàfora del feixisme i el seu ascens imparable en els darrers anys; tenim un problema i dels grossos, i ja podem començar a lluitar-hi”.

“Els referents hi havien de ser, però de forma tàcita. En principi la novel·la parodia les històries de Lovecraft, però ho acabo ampliant a les ficcions de terror en general (cases encantades, possessions demoníaques, sessions espiritistes, museus de cera macabres...); això no impedia que si em venia de gust incloure una escena que recorda Pretty woman, ho fes, perquè d’alguna manera també és terror”, detalla l’autor.

D’entre els moltíssims referents n’hi ha de ben clars, com un joc entre homenatge i paròdia de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. “La novel·la de Piñol és lovecraftiana però, a més, és una de les grans obres fantàstiques de la literatura catalana. I em feia molta gràcia agafar-la, fer-li la volta, desconstruir-la i riure una mica amb el lector.”

L’humor està des dels crèdits fins als agraïments, passant per notes a peu de pàgina, dobles finals, situacions i diàlegs hilarants, i un llarg reguitzell de gags sense aturador que acaben funcionant per acumulació, i això que l’ambient no era favorable. “El procés d’escriptura va coincidir amb la pandèmia i amb un daltabaix personal de salut. Escrivia per riure i per fer riure, sense límits, mentre el meu estat d’ànim estava per terra i em costava trobar motius per l’humor. Suposo que la part més fosca de la novel·la, que també hi és, ve d’aquí”, confessa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda