Cultura

Un art corrector

L’artista Ignasi Aballí representarà Espanya en la Biennal de Venècia amb un projecte de pavelló que n’alterarà l’arquitectura

Correcció és el nom d’una obra que l’artista Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) va crear a finals dels anys noranta en què amb un Tipp-ex va esborrar el seu reflex en un mirall. Dues dècades després, és també el nom del projecte que desplegarà al pavelló d’Espanya de la pròxima Biennal de Venècia, l’edició número 59, que se celebrarà del 23 d’abril al 27 de novembre del 2022 (amb un any de retard forçat per la pandèmia de Covid-19), amb la mateixa idea: farà desaparèixer l’edifici original just quan la seva funció de presentar al món l’art espanyol complirà un segle.

La proposta ha estat seleccionada per un jurat d’experts que, tal com recull una nota del Ministeri d’Afers Estrangers, n’ha destacat la reflexió d’allò “erroni, amagat, impensable i inimaginable”. Per materialitzar-ho, el creador s’ha aliat amb la crítica d’art també catalana Bea Espejo (Vilanova i la Geltrú, 1977), que es responsabilitzarà del comissariat. Per a tots dos, és un repte (tècnic, estètic, ètic, ideològic... les capes de lectura són múltiples, i s’encavalquen) que entomen motivats i amb un anhel de “resistència” contra les convencions d’aquest històric esdeveniment considerat la cita mundial més important de l’art.

No és una exposició

Tot d’una ja no s’han ni plantejat de fer-hi una exposició corrent d’obres. “No podia concebre cap altra cosa que no fos un projecte específic. La Biennal de Venècia és complicada”, sosté Aballí. L’obra és l’alteració de l’espai del pavelló espanyol, tort respecte als seus pavellons veïns, Bèlgica i els Països Baixos. La intervenció consistirà a “corregir” aquesta posició divergent i anivellar-la, de tal manera que crearà una nova arquitectura.

Aquesta modificació insòlita de l’aspecte del temple centenari de la projecció internacional de l’art espanyol és una acció carregada de metàfores, començant per la que qüestiona el mateix pavelló, però també parla de la condició de “gran decorat” de la Biennal i de la mateixa Venècia, “una ciutat gairebé impossible de transitar sense perdre’s”. “Aquesta sensació de desubicació la tindrà el visitant del pavelló”, precisa l’artista.

Per Espejo, Correcció s’entronca amb l’interès persistent d’Aballí per temes com el buit i l’absència, però alhora s’adscriu a una línia de treball més recent focalitzada en la percepció de l’espai. Subtil, com quan va pintar les parets del Museu Reina Sofía de diferents tons de blanc (2015), o contundent, en la més actual intervenció que va fer a la Fundació Blueproject de Barcelona (2019), en què va idear una configuració laberíntica de parets, i en les quals no hi va penjar obres sinó conceptes que les evocaven i les invocaven.

Aquest fil és el que estirarà en la rèplica girada del pavelló espanyol. Encara s’ha de veure si allotjarà obres o si artista i comissària optaran per deixar l’arquitectura nua. Espejo insisteix en la naturalesa dissident d’aquest projecte d’allò que s’espera de la Biennal, productes artístics d’una espectacularitat i d’un efectisme de consum ràpid. “El projecte d’Aballí demanarà el contrari: una vista lenta.”

El jurat que ha escollit la proposta està format per Katya García-Antón, directora de la Fundación Office of Contemporary Art Norway; Javier Hontoria, director del Museo Patio Herreriano; Peio Aguirre, crític d’art, comissari independent i editor; Beatriz Herráez, directora del Museo de Arte Contemporáneo del País Vasco Artium, a més del director de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació-Aecid, Guzmán Palacios, i la directora de programació d’Acción Cultural Española (AC/E), Isabel Izquierdo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.