Altres

Xbox, potència al cub

La nova generació de consoles s’estrena aquest novembre i Microsoft dona el tret de sortida amb dues consoles diferents però sense renovar el catàleg de jocs

Les dues noves consoles són les més potents del mercat, però encara no tenen jocs específics

Han passat set anys des que Microsoft va posar a la venda la consola Xbox One. Per a la nova generació que s’estrena aquest mes de novembre, Xbox presenta dos models de consola diferenciades: la Xbox Series X i la Xbox Series S. Dos dispositius similars en concepte, amb el mateix catàleg de jocs i que presenten idèntics serveis per a l’usuari, però adreçades a un públic clarament diferent.

Ningú podrà negar a Xbox Series X la indiscutible posició de consola amb millors prestacions de la nova generació que tot just comença. Amb les dades tècniques fredes a la mà, podem destacar que la consola té un processador AMD de 12 teraflops, pot arribar a oferir una resolució d’imatge de 4K i 60 imatges per segon i està preparada per a velocitats de taxa de refresc de 120 fotogrames per segon en alguns jocs. Però és evident que hi ha diverses diferències entre tots dos models de consola.

Xbox Series X, la més potent de la nova generació, disposa d’una unitat de discos 4K UHD Blu-ray i un disc dur SSD de 1TB, mentre que la Xbox Series S, de mida inferior i menor rendiment, no té lector de suport físic i el seu disc dur SSD es limita a 512GB de capacitat.

Més enllà d’aquestes diferències tècniques, fonts de Microsoft prometen que tots els jocs seran compatibles entre totes dues màquines encara que mostrin rendiments diferents. El preu també és diferent. La Series X té un preu de 499,99 euros i la Series S baixa fins als 299,99 euros.

Un punt polèmic és que, per primera vegada, una nova consola surt a la venda sense anar acompanyada de nous títols de jocs. És cert que té un catàleg immens gràcies a la seva compatibilitat amb els jocs que ja ofereixen la Xbox 360 i la Xbox One, però a hores d’ara, la consola només té els jocs que ja teníem en la seva anterior versió. És per això que molts usuaris estan esperant que hi hagi jocs nous específics abans d’adquirir la plataforma.

Val la pena comprar-se la nova consola, doncs? Sobre el paper, és la consola més potent del mercat. És així de simple i no es pot negar. A més, presenta el catàleg de jocs més ampli, ja que poden jugar-se la immensa majoria de títols de totes dues generacions anteriors de consola. Això es tradueix en una llista interminable de títols, des del primer dia. I no només això, permet continuar les partides allà on les vam deixar en l’anterior consola i millora la qualitat gràfica d’aquests títols de manera espectacular. Més avantatges: fa molt poc soroll, s’escalfa molt poc i els temps de càrrega es redueixen moltíssim. També s’agraeix el seu disseny elegant i minimalista.

La part negativa és que, tot i que Microsoft disposa en exclusiva d’algunes de les millors companyies de desenvolupament de videojocs i ofereix les millors prestacions, com ja hem dit, encara no té cap títol específic. Així que, tot esperant el que passi en un futur, per a alguns usuaris la seva compra pot no ser prioritària en aquests moments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda