Patrimoni

Llevantada de restes

El temporal ‘Glòria’ fa aflorar romanalles de naufragis i fa ressorgir una dotzena de jaciments al litoral català, com ara el vaixell més antic de comerç de vi a Catalunya

La campanya actual s’ha centrat a relocalitzar el derelicte Illes Formigues I

El temporal Glòria va causar molts estralls. Els seus efectes encara tenen repercussió i, en alguns casos comptats, aquests són beneficiosos. Entre els que se senten afortunats hi ha l’equip d’arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), el qual ha comprovat de primera mà com la llevantada del gener passat ha fet aflorar nous jaciments arreu del litoral català, fins a una dotzena. Una ocasió que aquesta unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha aprofitat per inventariar i incorporar a la carta on es recullen tots els jaciments submarins, alguns dels quals inèdits fins aquest moment i d’altres que es coneixien a partir d’informacions orals, documentals o bibliogràfiques. També s’ha de dir, per contra, que altres jaciments descoberts en campanyes anteriors han tornat a quedat soterrats al fons del mar.

Sense poder concretar gaire les troballes, sobretot en l’aspecte geogràfic –es tracta d’una informació d’allò més sensible pel que fa a la protecció dels jaciments–, la responsable del CASC, Rut Geli, ha destacat que, entre d’altres, s’han descobert l’àncora i part de les calderes de vapor del vaixell Geòrgia, que es va enfonsar el 1883 davant la costa de Begur (Baix Empordà). Una troballa que, com ha explicat, s’ha traslladat a una zona amb més fondària per enterrar-la i així preservar-la millor.

Al mateix litoral gironí, els especialistes també han detectat restes d’altres naufragis, com ara part d’un vaixell de fusta del segle XX a prop de la zona de banyistes de Platja d’Aro i nombrosa munició de diferents mides i calibres que podria ser de la guerra del Francès, del segle XIX, en aquest cas davant de l’Estartit.

Pel que fa la Costa Daurada, un dels jaciments que fa pensar que és remarcable és el que s’ha destapat a les costes de Salou (Tarragonès), concretament les restes d’un vaixell “molt desmembrat” amb peces d’artilleria –dos canons– que permeten datar-lo a finals del segle XVIII, detalla Geli. Els experts el relacionen amb un navili de guerra que es va enfonsar a la zona al final d’aquest segle, però del qual en desconeixien l’existència.

Com transportaven el vi

Un altre dels efectes del temporal de l’hivern passat és que va alterar el calendari de la campanya d’excavacions i, arran d’això, s’han centrat en la re-localització del derelicte Illes Formigues I, descobert l’any 1958 pel CRIS (Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas) i excavat a la dècada dels seixanta. En l’actuació d’aquest any del CASC es volia localitzar el jaciment, ja que la informació del lloc on era –feia gairebé quatre dècades– era imprecisa i no se’n sabia la posició exacta. L’objectiu principal era fer una valoració de l’estat de conservació de la fusta del vaixell, ja que el carregament va ser extret i es conserva al Museu Marítim de Barcelona (una trentena d’àmfores, tot i que la fusta no s’ha preservat).

Com explica Rut Geli, l’arquitectura naval del Formigues I té un gran interès científic, ja que és “el primer exponent d’un vaixell de comerç del vi produït en territori català”. Els avenços en el coneixement de la construcció d’aquests vaixells, gràcies a les excavacions realitzades pel CASC als derelictes de Cap del Vol i Cala Cativa I, situats al cap de Creus (2012-2016), també objecte de treballs anteriors, feien que fos de gran interès la reexcavació i l’estudi amb la metodologia científica actual del derelicte Illes Formigues I.

Els sondejos que es van fer amb el vaixell Thetis al setembre han permès documentar, a uns 40 metres de fondària, elements de fusta del vaixell (com ara un fragment de tauló del casc, que conserva el sistema d’unió de llengüetes, mosses i clavilles). Rut Geli subratlla que la campanya “ha obert les portes a noves perspectives de futur per continuar excavant més a fons el jaciment”.

“Se’ns obre un projecte d’estudi a llarg termini per confirmar-ho”, avança l’arqueòloga del CASC. Un projecte durant el qual també es tornaran a reestudiar les àmfores que es guarden al museu de Barcelona i que portarà el Thetis a tornar a fondejar a les illes Formigues.

Aquest arxipèlag situat al Baix Empordà s’ha revelat prolífic per a l’arqueologia submarina. I és que, el 2016, aquí també es va localitzar un altre derelicte, el Formigues II, un vaixell romà de finals del segle I aC, que transportava més de 200 àmfores amb productes bètics com ara salaons i salsa de peix (gàrum). Si tot va bé, l’any que ve es continuarà excavant perquè encara hi ha carregament per desenterrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona