Arts escèniques

‘Traviata’ confinada

El Liceu s’anirà adaptant a la situació de la pandèmia ampliant funcions més enllà dels caps de setmana per donar alternatives als espectadors de fora de Barcelona

La posada en escena de David McMicar presenta “una nova víctima de la hipocresia social”
La plenitud no arriba amb el brindis famós, sinó amb l’amor entre Violeta i Alfredo

Sense deixar d’obeir les ordres de les autoritats sanitàries, es manté el pols al Liceu. L’estrena de La Traviata, prevista per al 5 de desembre, s’ha avançat un dia (divendres, 4) per poder vendre el màxim nombre d’entrades. Tot i que les sales poden obrir fins al 50% d’aforament, es manté el límit de 500 espectadors. També s’està contactant amb tots els espectadors que tenien entrada en cap de setmana i que viuen fora de Barcelona per oferir-los altres sessions com ara el 8 i el 16 de desembre. Són dates noves que han de permetre esponjar l’aforament. Tot i això, el director general del Liceu, Valentí Oviedo, i el director artístic, Víctor García de Gomar, confien que a partir de dilluns s’aixequi el límit de 500 espectadors per a sales com el Liceu. Pel director artístic, no té gaire sentit aquesta restricció si es té en compte el volum d’aire que hi ha al Liceu i que fa molt improbable el contagi dins de la sala (en la qual s’ha ordenat un accés gradual i es mantenen les consignes de gel, distància i mascareta). Violeta, la protagonista de La traviata, mor de tuberculosi, una malaltia que va obsessionar els llibretistes de finals del segle XIX. Terrible paral·lelisme, ja entrat el segle XXI, en què l’obsessió i la lluita és contra la Covid-19. Tot i les dificultats, demà es posaran a la venda les entrades de la sessió Under35, programada per dia 7.

Si la restricció del límit continua, el director artístic ja adverteix que es produirà una situació molt desagradable: haver de decidir “salomònicament” quins són els abonats que poden veure un dels títols més celebrats pels espectadors lírics i quins en queden fora. El Liceu confia que s’elimini el límit després d’haver presentat informes sobre la circulació de l’aire dins la sala i els protocols d’actuació.

Speranza Scappucci, directora musical, torna al Liceu, on ja va dirigir cor i orquestra fa dos anys. Està molt satisfeta de l’entrega, tot i les dificultats dels professionals del Liceu. El cor hi actuarà amb mascareta i ha calgut redistribuir els músics a l’orquestra per mantenir la distància. Ara cadascú té el seu faristol, fet que dificulta seguir la partitura, “perquè abans un girava el full i l’altre seguia tocant”. Un element molt senzill, però que dificulta, fins i tot, poder-se sentir entre ells per acoblar la música. La producció inicial preveia mantenir La traviata amb totes les cabalette en les àries de les solistes, però la situació actual ha aconsellat eliminar alguns fragments (que ja es tallen habitualment) d’aquesta partitura. Per Scappucci, que se sent molt identificada amb la sensibilitat d’aquesta partitura, l’òpera “no té gènere”. Sí que admet que la seva manera de dirigir implica liderar l’orquestra, però també hi incorpora aportacions, una característica de les direccions més joves. De Gomar destaca que la direcció musical permet una mirada “molt àgil”, amb “un tempo vertiginós”.

La posada en escena de David McVicar (que trasllada la directora repositora Marie Lambert al Liceu) presenta, en paraules de De Gomar, “una nova víctima de la hipocresia social”. Efectivament, Lambert aclareix que la peça marca dues comunitats: la burgesia convencional i el món intermedi, “ple de gent que és capaç de gaudir”. Violeta arribarà a París amb la intenció de situar-se en l’alta societat. Per a ella, el poder han estat els diners. Confon riquesa amb felicitat. Per això, en el famós brindis, en què aparentment tot llueix generós, no hi ha la intensitat de la felicitat posterior. És quan Violeta descobreix l’amor amb Alfredo que entén quina és la brúixola de la vida.

Fins a quatre Violetes

En aquesta producció, hi haurà fins a quatre Violetes. Una oportunitat única, segons De Gomar. Interpreten aquest paper Kristina Mkhitaryan, Pretty Yende i Lisette Oropesa. En la darrera funció, el 30 de desembre, s’hi afegirà la soprano albanesa Ermonela Jaho com a quarta Violeta, fet que permetrà als espectadors “col·leccionar quatre possibles versions” del personatge. De fet, insinua De Gomar, la situació extraordinària que vivim podria implicar haver de confinar-ne alguna i buscar un recanvi. Per sort, celebra el director artístic, hi hauria prou cantants a Catalunya amb capacitat per salvar aquesta complexa partitura, si bé el repartiment triat pel Liceu és dels més adequats per al paper. Per evitar contagis, els solistes es fan PCR setmanals i, en cas que algú donés positiu, caldria aïllar també els companys solistes d’escena.

Lisette Oropesa viu molt un paper que és generós. La soprano assenyala que, encara que La traviata sigui una òpera sobre la qual plana la mort, una dolorosa tragèdia, també és l’òpera “de l’esperança i de l’amor”. Pretty Yende, en canvi, tot just va debutar en aquest paper fa un any i, en cada producció, encara hi descobreix noves facetes. Aquesta proposta és una producció del Liceu, l’Òpera Escocesa (Glasgow), l’Òpera Nacional Gal·lesa (Cardiff) i el Teatro Real (Madrid).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona