Detectar l’intangible
Impuxibles indaguen sobre la pressió del cos i Mario Gas aborda el caciquisme
Temporada Alta combina les funcions previstes des de l’inici amb les reprogramades
Aquest vespre es presenta finalment a Catalunya Pedro Páramo, una adaptació teatral de Pau Miró del conte de l’escriptor Juan Rulfo, que ha tingut un gran èxit a Madrid i que va veure ajornada (sense data, encara) la seva temporada a Barcelona a causa del segon tancament de teatres.
Pedro Páramo, publicada el 1955 i precursora del realisme màgic, és una història d’històries, on la tendresa i la violència es combinen per denunciar l’abús dels oprimits i la corrupció, ens parla dels mecanismes de poder i de com s’utilitzen al voltant del món per al benefici propi a partir d’uns fets que transcorren en una petita comunitat. Gas compta amb Pablo Derqui i Vicky Peña per desgranar aquesta petita i lúcida trama sobre els que pateixen el caciquisme més impune.
Mario Gas torna a enfrontar-se a una adaptació teatral de textos literaris, amb la complicitat de Pau Miró, un altre amant de la literatura que trasllada. És contínua la recerca de Gas per transformar en recital o vetllades teatrals poemes i narracions breus. Precisament, d’aquí a pocs dies estrena a l’Akadèmia una adaptació de L’home de la flor als llavis, de Pirandello, que completa amb les cartes que l’autor va intercanviar amb la seva musa i actriu Marta Abba (deixant en ambigüitat una possible relació carnal, insinua Gas).
Les impuxibles
També Les Impuxibles signen un treball en procés que fa una reflexió social a partir d’una creació. Ara, aborden el pes social (principalment a les dones) per complir amb les mides estàndard del cos aparentment ideal. Si a Limbo qüestionaven el judici moral que es pateix a la transsexualitat; a Aüc parlaven de la violència de gènere; i a Suite Toc Num 6 reflexionaven sobre l’estigmatització de les persones diagnosticades amb malalties psíquiques i la càrrega dels familiars que assumeixen les cures; ara, a FAM indaguen sobre la gordofòbia. A la música (Calra Peya) i al moviment (Ariadna Peya) indispensable a cada muntatge, se s’hi afegeix la paraula amb la dramaturg María Velasco. Aquest dilluns (19.30 h) a El Canal es podrà veure algunes escenes que, d’aquí a uns mesos, arribarà en format espectacle tancat, en una sala encara per anunciar.
