Cultura

Tornar a començar

Gessamí Boada es reinventa com a cantautora ‘indie pop’ en un segon disc

“M’agraden les veus que no busquen ser espectaculars, sinó, sobretot, transmetre”

Si el primer disc, White flowers (2018), servia per circumscriure-la en una escena emergent de nous talents vocals del jazz, el segon, On començo jo (Segell Microscopi, 2020), publicat a començaments del mes passat, situa Gessamí Boada (Mataró, 1989) en una òrbita més pròxima a l’indie pop. “Volia un so més actual, en sintonia amb el que escolto actualment”, explica aquesta exalumna de piano i estudiant de traducció que, una vegada llicenciada, va voler provar fortuna com a cantant. “M’agraden molt Billie Eilish, Ariana Grande, Lana del Rey... Grans veus que no busquen sempre l’espectacularitat sinó, per damunt de tot, transmetre”, explica Boada.

El primer disc va néixer de manera “molt orgànica”, plasmant directament el que ella i la seva banda feien en els concerts. On començo jo, en canvi, és fruit d’un treball més d’estudi i amb ordinador en què Kquimi Saigi, fill de Toni Saigi, Chupi, històric teclista de bandes com Els Pets i Jarabe de Palo, ha tingut un paper no pas menor. “Em deia sovint que calia trobar una Gessamí 2.0. En Kquimi m’ha empès a fer coses, com utilitzar el modulador de veu Auto-Tune en un dels temes, Pluja d’estiu, que, al principi, em feien una mica de por”, diu Boada, que va tenir clar que l’última cançó de les onze que hi ha en el disc, cantada amb Elena Gadel, és la que li serviria per al títol. “És una cançó que parla de definir-se un mateix en relació amb la resta. Crec que reflecteix prou bé el canvi que he fet.”

Tot i el gir estilístic, Gessamí Boada no considera que s’hagi alterat gaire la seva manera de cantar ni de compondre. “Estic més o menys en un mateix lloc emocional”, afirma. “Continuo fent cançons sobre coses que m’han passat, coses que sento, coses que m’emocionen i coses que em preocupen. Vaig estar a punt d’estudiar filosofia i, ara, potser vehiculo aquelles inquietuds en les cançons.” Composicions sobre canvis ( Com si no fossis ningú ), emergència climàtica (Pluja d’estiu), empatia (Qué más da) i connectar-se amb un mateix per ser capaç de connectar amb l’altre (Los dos) que Boada canta convençudament en català, castellà i anglès. “Estem molt acostumats, en aquest país, que els artistes estiguin definits per un sol idioma, fins al punt que, si són tres, com és el meu cas, sigui una cosa estranya i peculiar. Jo, però, no únicament he escoltat sempre música en català, castellà i anglès, sinó que aquestes són tres llengües que utilitzo constantment en la meva vida diària.”

En el disc, a més de Gadel, hi canten Enric Verdaguer i Alessio Arena (“encara em sorprèn que accedissin amb tanta facilitat a cantar amb mi!”) i hi participen, a més d’ella i Saigi –responsable, entre d’altres, dels sintetitzadors i programacions–, el baixista Arnau Figueres i el guitarrista Darío Barroso.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.