Evolució i diversitat
Apareix el sisè volum de la ‘Història de la literatura catalana’, dedicat a l’etapa contemporània que abasta el modernisme, el noucentisme i les avantguardes
“A partir del modernisme i el noucentisme, la nostra literatura entrà en la cultura europea”
La cita va ser a la cafeteria tancada de la Llibreria Laie. El motiu, la presentació del sisè volum de la Història de la literatura catalana, dedicat a l’etapa contemporània que abasta el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, que sota l’auspici d’Enciclopèdia Catalana es coedita amb Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. La direcció de la col·lecció és a càrrec d’Àlex Broch, editor i crític veterà en mil batalles, i de Jordi Marrugat, que ha dirigit el volum, amb el malaguanyat Jordi Castellanos.
Parlem amb ells apassionadament de l’abans i el després, dels volums futurs que apareixeran els pròxims dos anys i de malentesos i relectures de fenòmens com les fronteres entre els moviments i, fins i tot, la vigència del discurs. Broch té un pacte amb el diable. Malgrat els cabells blancs i d’estar a punt de fer 73 anys, manté l’entusiasme i l’aspecte juvenils. Abans de la primera pregunta, ens parla de la visió de desassossec sobre la literatura contemporània: “Ja no la visc com la vivia abans. M’he hagut de centrar en els projectes actuals, com aquesta mateixa història. Cada etapa té el seu to. Jo pertanyo a un moment i vaig interpretar i analitzar aquest moment. Les sensibilitats evolucionen i una de les característiques del volum que presentem és el concepte d’evolució. Fins al moment teníem fixats autors d’una manera molt monolítica, segurament perquè era la primera aproximació que es feia, i ara que la història ha fixat i estableix, tenim informació prou àmplia per observar que cadascun dels autors han experimentat una evolució interior i una recepció nova. T’ho dic perquè si abans escrivíem que eren modernistes al cent per cent, ara potser no els hi veiem tant.”
Sobre les fronteres difuses entre moviments, que es poden veure fàcilment en l’arquitectura i les arts plàstiques, la literatura les ha viscut d’una altra manera. Jordi Marrugat (Sabadell, 1978) ha estat un dels renovadors del discurs de la sèrie, que tenia com a referent la Història de la literatura catalana de Riquer, Comas i Molas. Ha escrit una introducció brillant per a aquest volum en què matisa algunes de les observacions: “A partir del modernisme i el noucentisme, la literatura catalana entrà de ple en la construcció activa de la cultura moderna europea compartint-hi i aportant-hi institucions, organitzacions, programes, innovacions, debats, idees literàries, etc. Un exemple en foren les avantguardes, fenomen eminentment internacional i interartístic que els autors catalans col·laboraren a desenrotllar des de la pròpia especificitat nacional en contacte amb artistes d’arreu d’Europa. Inicialment, foren l’espai de valors supervivents del modernisme o d’altres exclosos del noucentisme, que tampoc no trigà a participar-hi vivament... Els moviments, les poètiques i les trajectòries del modernisme, el noucentisme i les avantguardes se sobreposen en el temps.” Va més enllà quan estableix un ordre cronològic, que s’adiu amb l’evolució esmentada per Broch. Marrugat explica que “les obres d’alguns autors que en formaren part, així com el fenomen de les avantguardes entès en conjunt, depassen els límits cronològics i estètics d’aquest volum. Es projecten més enllà, ben bé fins a la postguerra.”
La continuïtat i la complementarietat d’autors i moviments és un dels eixos fonamentals d’aquesta visió coral feta per especialistes que han viscut el canvi de segle i les tendències que han perviscut o s’han imposat al mateix historicisme.
Obra monumental de gairebé cinc mil pàgines
Tal com sintetitzen els editors, la publicació del volum VI, Literatura Contemporània (II). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, representa l’aparició d’un nou tom d’un gran projecte editorial i cultural –segurament un dels més importants que avui hi ha en el món de l’edició a Catalunya–, la nova i actual Història de la literatura catalana, que abasta des dels inicis fins al present. El sisè forma part, doncs, d’una nova història (8 volums, 4.500 pàgines), que és la tercera història general de la literatura catalana de proporcions semblants escrita entre els segles XX i XXI. La més recent ha estat la Història de la literatura catalana d’Ariel (1964-88) (Riquer, Comas, Molas). Anteriorment, Jordi Rubió i Balaguer havia publicat una important Historia de la literatura catalana dins Historia general de las literaturas hispánicas (1949-1958), dirigida per Guillem Díaz Plaja, que arribava fins als Jocs Florals del segle XIX. Anys després va ser traduïda i publicada en català (1984) per l’Abadia de Montserrat. En aquest volum tenim els estudiosos més brillants, com els esmentats, a més de Mita Casacuberta, Marc Comadran, Enric Gallén, Antoni Isarch, Ignasi Moreta, Josep Murgades i Lluís Quintana, que s’afegeixen a Enric Cassany, Josep Maria Domingo, Lola Badia, Josep Solervicens. La col·lecció és un dels grans projectes d’Enciclopèdia Catalana, que se suma a les seves col·leccions de literatura actual.
