Altres

Troben restes d’un dels darrers lleopards de les muntanyes de Prades

L’IPHES descobreix ossos de fa 24.000 anys a la cova del Cudó de Mont-ral, a l’Alt Camp

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha trobat restes d’un lleopard amb una antiguitat d’uns 24.000 anys. La descoberta s’ha fet durant una campanya d’excavacions a la cova del Cudó de Mont-ral, a l’Alt Camp. Segons informa l’IPHES, es tracta d’un dels darrers exemplars de lleopard que van habitar les muntanyes de Prades, ja que sobre aquestes dates es a produir l’extinció de l’os de les cavernes i de la majoria dels grans carnívors que havien poblat la península ibèrica durant el plistocè, com els lleons o les hienes. Concretament, s’han trobat un húmer i un radi en perfecte estat de conservació, la qual cosa fa pensar que en les properes campanyes apareixeran més restes de l’esquelet.

L’IPHES treballa a la cova del Cudó des de l’any 2016, en el marc del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. L’espai conserva restes de les ocupacions d’humans anatòmicament moderns (‘Homo sapiens’) més antigues del sud de Catalunya.

Entre els 31.000 i els 10.000 anys abans d’ara la cavitat va ser utilitzada periòdicament com a refugi pels grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior. Les evidències localitzades fins ara indiquen que en cap moment va tractar-se d’un assentament estable, sinó que s’hi feien estades puntuals, curtes, fins i tot d’una sola nit.

“És probable que la cova fos utilitzada com a refugi on descansar i reparar les eines i els projectils malmesos durant el dia, per partides de caça que, procedents de la plana, on tindrien els campaments, s’endinsaven a la zona de muntanya a la recerca de preses”, comenta Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES, professor associat de la URV i director de l’excavació. “De fet, els ornaments personals recuperats, tots ells fabricats amb petxines i cargols marins, indiquen una forta vinculació d’aquests grups amb la zona costanera”, afegeix el mateix arqueòleg.

Els lleopards també van fer servir la cova com a refugi, com ho demostra la presència de restes d’herbívors amb evidències d’haver estat consumits per un predador. “Ara per ara no sabem del cert si els humans van tenir res a veure en l’extinció d’aquests carnívors. De fet, les restes del lleopard de la cova del Cudó no mostren cap evidència de mort violenta, ni d’haver estat esquarterat o consumit pels humans, el que fa pensar en una mort natural mentre es trobava al seu cau”, assenyala Vergès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona