Llibres

Mirador

Arimany, a contracorrent

Tardor de 1999. Al Palau Robert hi havia convocat un acte acadèmic en record de Miquel Arimany, traspassat tres anys abans. El vespre s’havia decantat fred i rúfol, i ponents i organitzadors temíem que la meteorologia adversa afectés l’assistència. En aquell context, l’enyorat Albert Manent ens va deixar aquesta reflexió: “La vida de l’Arimany va ser una lluita contra els obstacles i sembla que el seu esperit ens continua acompanyant.” Ho devia encertar, perquè aquest 2020, centenari del seu naixement, ens hem vist colpits per una pandèmia que ens ha sotraguejat a fons; la cultura n’ha resultat singularment perjudicada, la qual cosa ha afegit complexitat a qualsevol propòsit de donar visibilitat a l’efemèride.

Havia nascut el 1920 a l’ombra de Santa Maria del Mar i va ser reclutat el 1938 amb la Lleva del Biberó per anar a combatre al front de l’Ebre, una experiència que va plasmar més tard en un poema commovedor: “Quan tenia disset anys / van dir-me: «Has d’anar a la guerra». / Sol i pluges feien curs / amb el seu ritme de sempre.”

Poeta, assagista, biògraf, dramaturg, traductor, lexicògraf i narrador (va publicar les novel·les Eduard, el 1955; Una taca de sol, el 1967, i Si la vida ens digués sí, el 1988), són algunes de les facetes en què es va prodigar com a creador, sense abandonar el timó d’una empresa editorial des d’on confegia la revista El Pont, que durant quatre dècades va acollir el bo i millor de les lletres catalanes del moment sense tancar-les, tanmateix, als autors més joves que anaven sorgint. Amb tot, la poesia va ser el gènere que va conrear de manera més assídua i el 1985 va aplegar en un volum tota la que havia produït fins al moment. Adscrit a un cristianisme íntim i auster, va deixar parcialment inèdita una obra monumental, Poema de Crist, en què, al llarg de 3.500 versos, no es limita a narrar els fets de Jesucrist, sinó que intenta reflectir-ne els sentiments humans.

La seva personalitat polièdrica va donar peu a nombroses aproximacions amb intenció definidora; així, Pere Calders va dir que veia en ell un home del Renaixement, Joaquim Molas afirmava que “ell sol és tota una literatura” i Josep Maria Carandell va escriure: “No conec ningú més de la nostra cultura que s’interessi tant pels altres creadors.” Un acte públic promogut entre Amics de la Unesco i la Institució de les Lletres Catalanes –fèrtil complicitat entre una institució privada i una de pública– i l’aparició d’una antologia poètica bilingüe a cura de María de Luis i publicada per Huerga & Fierro (amb el suport de l’Ajuntament de les Masies de Roda, el municipi osonenc amb el qual l’unien vincles afectius) ha estat, finalment, la collita d’aquest centenari. És prou, si prenem en consideració tot el que ell va aportar? En tot cas, Arimany sempre es va sentir corredor de fons, gens procliu a esperar compensacions ni a comparar-se amb el tracte rebut per altres companys d’ofici. Allò que compta, per damunt de tot, és que la seva tasca no caigui en l’oblit. Per fer-li justícia a ell, però també per fer-nos justícia com a societat i com a país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona