L’ univers dins d’una colònia

“La vida no és fàcil aquí, i menys per a les dones”, diu un dels personatges femenins, majoritaris a Terra de telers, per descriure la seva existència en una colònia tèxtil del Berguedà que podria molt bé ser de Puig-reig. No penseu, però, que la història de Julieta, que emigra amb la família des d’una masia a la colònia l’any 1923, és només una història trista d’explotació i pessimisme.

Joan Frank Charansonnet (la Vall de Santa Creu, Port de la Selva, 1971) és el director de Terra de telers, que arriba avui als cinemes, i explica en una entrevista a El Punt Avui que és una pel·lícula volgudament optimista: “Hi ha persones que en parlen molt malament de com van viure a les colònies, com si fos un camp de treball, i altres que en tenen un record molt feliç. Per això hem buscat un punt molt neutre. Hi havia directors i encarregats bons i dolents. Com que sobretot és el punt de vista de la Julieta, i vam voler fer un personatge molt optimista, amb alegria i ganes de viure, al final l’optimisme i el tirar endavant és el que guanya, tot i que hi ha gent que ho va passar molt malament.” Pràcticament sense sortir de la colònia, la pel·lícula narra 60 anys d’història de la Julieta, de la seva família i del país: la república, la Guerra Civil, la postguerra, els anys seixanta, la mort de Franco...

La pel·lícula s’ha rodat en bona part al Museu Colònia Vidal de Puig-reig. És protagonitzada per Alba López, Angelina Llongueras, Ramon Godino, Elena Codó, Laia Díaz i Júlia Cano, entre d’altres, que interpreten els personatges en diferents èpoques. S’ha gestat en un moment difícil per al director: “Ma mare va morir quan estava escrivint el guió amb l’Alba López. Era l’única que em quedava, havien mort el meu pare, el meu germà i la meva àvia, que era supervivent de Mauthausen, i per això a la pel·lícula hi ha aquesta part de memòria històrica.De cop et trobes que tota la meva línia directa se n’ha anat a un altre lloc.” El cineasta va capgirar els sentiments: “Primer t’agafa ràbia, molt de dolor, i vaig anar girant el guió quasi com si fos una teràpia, per transformar el dolor i la ràbia en nostàlgia i en sentiment. He intentat transmetre aquest missatge d’esperança i mostrar que les coses són senzilles en la vida.”

La pel·lícula és “l’antítesi” de Pàtria, que era “l’èpica i els grans personatges”. “A Terra de telers els protagonistes són persones senzilles, humils i anònimes, és un homenatge a totes aquestes generacions de persones que han fet créixer el nostre país amb molt d’esforç, treball i sacrifici.” I fa extensiu el tribut als emigrants d’altres indrets: “També és un homenatge als que han vingut de tot el territori espanyol. Som un país d’integració i acollida, sempre hem estat així, una societat oberta”.Creu que tothom pot trobar connexions dels personatges amb els protagonistes: “Tots hem tingut un pare, una mare, un avi o una àvia que han vingut del camp i han treballat en una fàbrica, en colònies tèxtils o en mines.” La seva família no va tenir relació amb cap colònia tèxtil, però sí que en va tenir Alba López: “És la coguionista i l’actriu que interpreta Julieta d’adulta, i té una àvia que venia del camp, va anar a una colònia tèxtil del Berguedà, va tornar al camp i va tornar a les colònies fins que van tancar.” A més, Alba López “ha estat molts anys treballant al Museu Colònia Vidal; el guió té una part de memòria històrica meva explicada d’una altra manera i d’història real de la família de l’Alba.” Insisteix, però, que Julieta és un personatge de ficció, alimentat per tot aquest bagatge.Les dones ocupen un lloc central a la trama. “Un dels missatges i objectius de la pel·lícula és fer un homenatge a les dones clar i contundent –comenta el director–. Aquí li donem tot el protagonisme al món de les dones, els homes van desapareixent de la història. Finalment es transforma en una societat matriarcal. He hagut de treure molt la meva part femenina per fer aquesta pel·lícula.”Joan Frank Charansonnet reivindica el cinema com “una eina essencial per a la memòria històrica”. “Els millors somnis són els que tenim desperts, diuen, i el cinema et permet imaginar-los.”L’estrena del film ha patit les dificultats que viu el cinema rodat en català, a les quals s’han afegit els efectes de la pandèmia: “Ens han cancel·lat tres vegades l’estrena, i el tema està complicadíssim. Aquest any només hi ha sis pel·lícules en català als Gaudí, el públic només arriba a l’1%, quan aquí hi ha molt de talent, i tothom es posa a rodar en castellà. “Entre tots hem de recuperar el cinema català.”