Lliure persistència

Juan Carlos Martel, director del Lliure, sap quin és el verb que toca conjugar aquest hivern: persistir. Cal aguantar el xàfec i seguir amb la capacitat de recomençar contínuament. La programació d’hivern (el cartell es va presentant per entregues, estació a estació) convida els espectadors a qüestionar els errors de sistema de la societat, que estan quedant en evidència aquests dies, així com la fragilitat social i el cataclisme sanitari i econòmic. En els pròxims mesos (fins a l’11 d’abril), es programen setze espectacles presencials i tres de virtuals (dos dels quals, recuperats de la primavera passada).

Torna la programació internacional amb Catarina e a beleza de matar fascistas, de Tiago Rodrigues (5 i 6 de febrer), i Geologia d’una faula, per a públic familiar (del 23 de desembre al 17 de gener). El treball de Rodrigues, estrenat recentment a Lisboa i coproducció del Lliure, fabula sobre una família que té per tradició assassinar feixistes, fins que els més joves decideixen abandonar aquest curiós hàbit. Turba (que ja va fer una sessió de work in progress de la residència fa un any) torna per parlar sobre quins mecanismes hi ha per adherir-se a una manifestació. I, amb el parèntesi de la pandèmia, hi han afegit un altre salt mortal dramatúrgic: “És possible fer una revolta sense ajuntar-nos? Fins a quin punt hem d’obeir o desobeir?”, comenta Ireneu Tranis, de Mos Maiorum. La Línea, que ha rebut una beca de companyia resident com la de Mos Maiorum l’any passat, prepara una breu presentació de José y la Barcelona disidente que vol fer un retrat dels primers malalts de sida a la Barcelona dels vuitanta.

El capitalisme és un altre pal de paller dramatúrgic. Del 17 al 26 de febrer, es programa la trilogia Pacífic, de Laida Azkona i Txalo Toloza, que fan una exposició documental i plàstica de l’abús de les empreses occidentals sobre les comunitats indígenes de l’Amèrica Llatina.

Juan Carlos Martel fa la primera direcció escènica des que és director (segons el seu decàleg, haurà d’esperar dues temporades més per repetir direcció escènica) amb La malaltia, un docudrama inspirat en El mal de la joventut, de Bruckner. El Lliure va fer un càsting obert a 750 persones menors de 30 anys per triar-ne només set. Més que aptituds, Martel buscava gent que tingués “l’energia” per representar aquests joves que intueixen un futur ben poc entusiasta. La peça, escrita en el període d’entreguerres, ja intuïa l’esclat del feixisme a Europa. Amb la dramaturga Íngrid Guardiola, faran que siguin els mateixos joves els que responguin a les necessitats vitals al segle XXI. I una de les preocupacions en aquest món competitiu és el suïcidi juvenil, primera causa de mort en aquesta edat. Es representa del 5 de març a l’11 d’abril a Montjuïc. L’obra tanca una trilogia de docudrames socials de Martel, iniciada amb Sis personatges (en què donava veu als sensesostre) i Càsting Giulietta (la vellesa).

Un altre treball que dona alternatives als joves és Viaje a la Luna, inspirat en un guió cinematogràfic de Lorca que es va trobar en calaixos anys més tard de la desaparició del poeta. La peça s’integra dins del projecte de l’Institut del Teatre IT Teatre, i Marta Pazos en farà la direcció i la dramatúrgia. Escrit durant la seva estada a Nova York, és una contesta a Buñuel i a Dalí després d’haver vist el film Un chien andalou. Aquest muntatge promet ser una road movie carregada de simbolisme i d’erotisme. Es programa a Gràcia del 3 al 14 de febrer.

El Lliure rescata de la temporada aturada pel confinament domiciliari The mountain (que finalment es va estrenar al Grec). Ara es veurà del 17 al 21 de març a Montjuïc. També es repesquen dues propostes de la Quinzena de Dansa Metropolitana, RRR, amb Frederic Amat, CaboSanRoque i La Veronal (del 12 al 14 de març, a Gràcia), i una proposta d’Elena Córdoba (Criaturas del desorden -ficciones botánicas, 6 i 7 de març). Es repetirà un cicle de Katharsis (amb quatre títols, que proposen reflexió més valor artístic). També es farà una nova tanda de La taula, en què Isaias Fanlo advoca per una democràcia directa en què tothom pugui intervenir. I es mantenen col·loquis, escoles de pensament i accions adreçades a escolars.

La sala online estrena la peça de radioteatre Maria lapidada, de Debbie Tucker Green, dirigida per Jordi Prat i Coll. I recupera El rei Liró, l’adaptació de Jordi Oriol d’El rei Lear, i Tragèdia antigota, l’adaptació d’Helena Tornero d’Antígona.