Cultura

Un CCCB en simbiosi

Els vells i els nous reptes per viure a la maltractada Terra i per conviure amb totes les espècies que hi habiten forjaran les exposicions de l’any que ve al centre

“Donar sentit al fet de viure junts és la funció última de la cultura”, sosté Judit Carrera, la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I no són paraules que s’endú el vent, sinó tot un manifest d’acció que impregnarà la programació de la institució de l’any que ve. La idea de simbiosi (que etimològicament vol dir “conviure”) travessa exposicions, debats, festivals (el 2021 toca una nova edició de Kosmopolis) i trobades de signe divers. Trobades. Trobar-se. En plena pandèmia, sí.

“Avui més que mai crear sentit implica reconèixer el nostre lligam amb els altres i barrejar veus, experiències i llenguatges culturals que permetin fer front a la magnitud dels reptes que aquesta crisi ha posat al descobert”, raona Carrera, que s’ha marcat un propòsit per al 2021 d’acord amb aquesta nova era minada de preguntes de respostes difícilment unívoques. Que el CCCB “deixi de ser un temple de la cultura per convertir-se sobretot en una àgora i una cruïlla de mons”.

Podria semblar que la programació s’ha concebut ex profeso per al context pandèmic. Però no és en absolut així. Les exposicions s’havien treballat prèviament. En aquestes, moltes de les qüestions que tant ens neguitegen actualment ja hi eren latents. Formaven part des de fa temps de l’agenda dels temes del CCCB. La diferència és que ara han agafat un nou sentit perquè la Covid-19 ens ha despertat sobtadament d’un son que era falsament plàcid. El de la contaminació, la sobreexplotació de recursos naturals de la Terra, la desforestació i tot el que està contribuint a l’emergència climàtica amararà l’exposició que obrirà la temporada, dedicada a l’anomenat planeta B: Mart. El mirall vermell (del 24 de febrer a l’11 de juliol). Just s’havia planificat per aquest final d’any, però tot el programa del 2020 es va moure de calendari amb el confinament.

La següent exposició canvia de cançó però no de disc. De la perjudicial relació que tenim amb el nostre planeta passem a la no menys insana relació que tenim amb totes les altres formes de vida que hi habiten. Ho abordarà Ciència fricció. Viure entre espècies companyes (del 8 de juny al 28 de novembre), un exemple d’aquesta “cruïlla de mons” que invoca Carrera, tot vinculant cultura i ciència amb una voluntat: traslladar “el laboratori a la plaça pública”.

Els encreuaments persistiran a Urban nature (de l’1 de juliol al 19 de setembre), un projecte experimental ideat pel col·lectiu d’autors-directors de teatre Rimini Protokoll que “convida a posar-se a la pell dels altres i reivindica la corporeïtat del teatre i de la vida urbana en temps d’aïllament i bombolles digitals”, detalla la directora del CCCB.

La quarta i última exposició de l’any s’encomana, com la primera sobre Mart, a la ciència-ficció com a territori en què s’assagen possibles realitats de futur de la humanitat. I a la vegada la clava. La màscara mai menteix (a partir del desembre del 2021) espremerà la dimensió política de la màscara, “des del Ku Klux Klan fins a les Pussy Riot”, però òbviament recollirà el seu nou significat “solidari” en la societat emmascarada d’avui, desvetla Jordi Costa, el cap d’exposicions del centre.

Les exposicions són la part més visible de la feina dels equipaments culturals, però al CCCB interactuen amb molts altres projectes de treball continuat que no tenen tant ressò immediat. Un que es posarà en marxa aquest curs, en la línia de relligar ciència i cultura, és ALIA, una aliança estable amb institucions científiques i tecnològiques catalanes que inclourà residències artístiques, projeccions, cicles de conferències i programes educatius i de ciència ciutadana.

Projectes a llarg termini

Aquesta tasca de formigueta, de plantar llavors per recollir fruits més endavant, és el segell del departament de mediació que va crear fa un any el CCCB, amb Susana Arias al capdavant. Entre els projectes que mou hi ha Escola en residència, amb 50 adolescents de quart d’ESO de l’institut del Raval Miquel Tarradell, que dona respostes als desafiaments de la transmissió de coneixements en aquests temps i, alhora, força el propi centre cultural a adoptar unes altres lògiques cooperatives. “La transformació és mútua”, defensa Arias. A prop dels joves també hi estarà el programa La companyia, en aquest cas un grup de creadors, sense limitació disciplinària, que seleccionarà un comitè d’experts, per imaginar noves formes de viure en la ciutat. I altres iniciatives pont previstes involucraran els artistes Mireia Sallarès, Fito Conesa i Nancy Garín i Mireia Calafell.

Trobar-se. El CCCB privilegia l’espai presencial, tot i que no ha descuidat el virtual. L’experiència del confinament ha servit de molt. Els seus continguts digitals han incrementat les visites en un 300%.

El CCCB és un dels pocs espais artístics de la ciutat que no depenien del turisme: el 75% dels seus visitants són locals. La cara menys agradable per tot l’esforç que ha fet els seu equip és el pressupost que tindrà la institució per al 2021, que s’ha reduït un 4% i s’ha quedat en 10,8 milions d’euros. La Diputació s’ha compromès, però, a fer una aportació extraordinària que cobreixi aquest buit, al març.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA
CULTURA

Envia el teu conte de Sant Jordi i el publicarem

GIRONA

Un conte amb molts finals

barcelona
Llibres

La mirada de Nadal

GIRONA

De mare a narcotraficant

Barcelona

L’ÀNGEL I L’INFERMERA DEL PENSAMENT Ivette Nadal Editorial: Eumo Pàgines: 78 Preu: 13,30€

Jordi Savall i Sandra Uve, Premis Sant Jordi 2021 de l’IEC

barcelona

El festival Món Llibre torna aquest cap de setmana amb un nou format

barcelona

Ànima de fotògraf

Barcelona