Música

Verdcel, en dies de Covid

Alfons Olmo transforma les vivències d’aquest convuls 2020 en un llibre disc

“Necessitava, com tants altres que fem cultura, trencar els murs de l’aïllament”, diu Alfons Olmo

Entre els fruits artístics que han sorgit d’aquest pandèmic i convuls 2020 hi figura, de manera força significativa, el nou projecte de Verdcel: SOS Memòria d’una pandèmia (L’Estenedor), un llibre disc amb cançons, il·lustracions, poesia i assaig que l’alcoià –des de fa uns anys, vallesà d’adopció– Alfons Olmo presentarà avui a les 19 h al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona amb Rusó Sala, Enric Hernàez, Ivette Nadal i Dídac Rocher com a veus convidades i la participació, també, de la ballarina Anna Hierro i el seu germà Daniel –vell company de viatge en els més de quinze anys de trajectòria de Verdcel– en la projecció d’il·lustracions. “Necessitava, com tants altres que fem cultura de manera professional o vocacional, trencar els murs de l’aïllament”, explica Olmo, que l’1 d’abril, només dues setmanes després del confinament, ja destapava el primer dels tretze temes que han acabat formant part de SOS Memòria d’una pandèmia.

La boira, aquella primera cançó, reflexionava amb urgència sobre les causes i les conseqüències de la pandèmia, carregant contra governs “al servei del capital” i “polítics poderosos, insensibles i inhumans”. Verdcel demanaven també testos “no sols per a milionaris, polítics i esportistes folrats” i lamentaven que “la tisora” fes “forat a escoles, teatres, hospitals”. “La situació ha estat i està sent dramàtica, i, com la crisi del 2007, tindrà unes conseqüències molt bèsties per a la societat”, adverteix Olmo, que des d’un primer moment va voler marcar distàncies amb l’optimisme amb què bona part de la societat va voler sobreposar-se als primers dies de confinament. “No m’hi vaig sentir identificat”, recorda. “Així com hi ha qui tendeix a la paranoia i la conspiració, també hi ha qui creu que en situacions així cal transmetre positivisme, i al final passa que es banalitza i s’oblida que hi ha molta gent patint. Jo també crec que cal optimisme, però, com la sort, és fruit de la constància i el treball.”

En un to més poètic, El temps dels arbres contraposa la vida dels arbres amb el ritme frenètic de la dels humans, tot advocant per la necessitat de “decréixer” que, segons Olmo, li cal a la societat. A L’anhel es fa un clam per recuperar “l’espai interior”, “cuidar-nos” i valorar “allò comú”. I en temes com Mans de fang i Mans de cel, Verdcel se centra en el protagonistes de la pandèmia, com el col·lectiu sanitari o una parella de gent gran que supera la malaltia. “Hi ha cançons, com Mans de cel, basades completament en testimonis reals”, assenyala Olmo. “La meva sogra és infermera i li deien si la cançó no era d’ella explicant la seva experiència!” Com tants altres treballadors de la cultura, finalment, Olmo considera que la crisi de la Covid ha fet palès que la cultura és un “bé essencial”, però que, malauradament, la societat i els polítics “no la tracten com a tal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda