Cultura

Llort

Novel·lista

“M’agraden els personatges normals”

És Lluís Llort (Barcelona, 1966) un home tranquil, que viu aliè, malgrat ser periodista cultural, a tots els xous de la indústria. La versió castellana d’Herències col·laterals (Alrevés) ha assolit la primera edició del premi Paco Camarasa de novel·la negra, creat en memòria del llibreter i editor desaparegut el 2018. Haurà de prendre molts tranquil·litzants per afrontar la gira pels nou festivals convocants i promocionar una de les seves novel·les més divertides.

Havies quedat finalista, però no t’esperaves el premi...
Com que no m’hi vaig presentar no sentia cap responsabilitat i per això vaig mirar de no pensar-hi. Tenia coll avall que continuaria verge de premis, fins a l’extrem que quan m’han trucat per dir-m’ho he estat fred com si fos... un autor nòrdic. Ara que començo a creure-m’ho, em fa il·lusió, també, que dugui el nom del Paco Camarasa.
Què significa dins el context d’una obra lenta i laboriosa que es va iniciar fa més de trenta anys?
Doncs ara mateix no ho sé. Una oportunitat perquè em conegui i em llegeixi més gent. No sé veure-hi més enllà.
Fa sis anys que vas publicar ‘Herències col·laterals’, una obra molt en el teu estil més càustic. Com l’explicaries?
Conté moltes de les meves constants: ritme, diàlegs elaborats, estructura no previsible, humor i, sobretot, uns personatges normals que empenyo fins a una situació extrema que els obliga a escollir saltar ratlles vermelles. Busco que el lector es pugui identificar amb uns i altres, per això m’agraden els personatges normals, no els delinqüents i policies tradicionals.
Dona’m les claus que podrien unificar els tretze llibres de narrativa, a més dels juvenils...
Una feina insistent sense por de sortir dels límits i sense grans ambicions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cantabile estrena el seu "Cant de lluita"

Barcelona

La cultura és igualitària?

barcelona / girona
Mirador

Un ‘documental’ també pot ser el millor film

La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones

Girona
MÍRIAM PORTÉ, PRODUCTORA AUDIOVISUAL (DISTINTO FILMS)
.

“Allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones”

IOLANDA BATALLÉ PRATS, DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL
.

“El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera”

GLÒRIA CASTELLVÍ, MÀNAGER I PRODUCTORA (RGB MUSIC)
.

“Programar més dones no hauria de ser una moda”

CARLA ROVIRA, AUTORA, DIRECTORA I ACTRIU
.

“El circ mediàtic a l’Institut del Teatre ha estat un reabús”

FRANCESCA LLOPIS, ARTISTA
.

“El món de la cultura és capitalista i patriarcal de manera majoritària”