Música callada, soledat sonora

Una de les cancel·lacions més sonores de la temporada 2019-2020 ha estat, sens dubte, la producció de la tragèdia lírica Alcyione, de Marin Marais, que els equips musicals de Jordi Savall havien d’interpretar al Liceu. La pandèmia ho va fer impossible. Quan encara estem a l’espera de saber si hi haurà la reprogramació d’aquest important títol i quan tampoc hem tingut més notícies de la finalització de l’important projecte de la integral de les simfonies beethovenianes a Barcelona amb el músic igualadí, dilluns passat La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations van oferir una sublim i deliciosa vetllada a L’Auditori amb un monogràfic dedicat a Marc-Antoine Charpentier i a les seves músiques nadalenques.

Amb el títol Un Nadal a Versalles, els assistents vam assistir a un seriosíssim concert que va colpir per la seva profunditat, en una d’aquelles màgiques nits que tardarem temps a oblidar. Més enllà de la coneguda referencialitat savalliana com a violagambista en les seves lectures de la música barroca francesa, no és menys cert que muntatges vocals com els d’aquest dilluns situen Savall com un traductor exquisit de la música de Charpentier, rica en colors tímbrics i intel·ligència en la distribució dels plans sonors en el joc musical entre coro favorito i coro da ripieno. Dedicat a la memòria de Daniele Carnovich, baix de la formació, el concert es va erigir en una mostra ja no tan sols d’excel·lència sinó també de sentit de programació en haver-nos ofert una música sublim i excelsa, molt adequada en la festivitat de Sant Joan de la Creu, que ho va escriure bellament: música callada, soledat sonora. Com ho va ser l’escoltada aquest dilluns.