Art

Crònica

“Jo soc el quadern”

Fins al final de la seva vida, Picasso es va resistir a revelar els secrets del seu laboratori o, el que vindria a ser el mateix, la gènesi del procés creatiu de les seves obres. Els enigmes els custodiaven els quaderns de dibuixos, que no deixava a les exposicions i que rarament va autoritzar que es reproduïssin. No va ser fins al 1970 (tres anys abans que morís) que va prendre la decisió de desprendre’s de disset d’aquests carnets. Formaven part de les 900 obres que va regalar a Barcelona per reforçar el seu museu, un fons que havia guardat la família Picasso al seu pis de passeig de Gràcia quan ell es va instal·lar a París.

Aquests disset àlbums i dos més que el museu ha adquirit en temps recents són la matèria primera de l’exposició Picasso. Els quaderns (fins al 4 d’abril), amb la qual se celebren els 50 anys de la gran donació del 1970, “la que va forjar la fisonomia definitiva del museu”, diu el director Emmanuel Guigon, i que alhora és una ocasió perquè el gran públic pugui assaborir la part més privada de la creació de l’artista. “El seu diari íntim”, sosté Guigon. Els 1.300 dibuixos que contenen aquests dinou carnets, de mides diverses, es projecten en bucle en unes tauletes. Per poder-los veure tots cal invertir-hi tres hores. Avui i durant tot el cap de setmana hi ha jornades de portes obertes.

“En els quaderns és on apreciem més bé la disciplina i el treball dur i constant de Picasso, esquitxats d’aquella genialitat que el va fer únic”, raona Malén Gual, conservadora del museu i comissària de l’exposició, que ha rastrejat les connexions entre les idees primigènies que va esbossar en els quaderns i les obres culminants (tot i que també és excitant descobrir projectes que mai va arribar a materialitzar). La pandèmia, amb les dificultats que imposa per al transport de les obres de l’estranger, ha impedit que es puguin travar totes les correspondències, però així i tot n’hi ha d’esplèndides, com la de la minúscula còpia que va fer Picasso d’El bufón Calabacillas de Velázquez en la seva primera visita al Museu del Prado quan només tenia 13 anys. Aquesta pintura sí que s’ha desplaçat a Barcelona, junt amb un altre Velázquez de la pinacoteca madrilenya, el retrat de Felip IV que Picasso va replicar quan tenia 16 anys.

Els disset carnets que atresora el museu del carrer Montcada procedents del bagul familiar del pis de passeig de Gràcia pertanyen al Picasso infant i jove, “tan caòtic com espontani”, capaç de fer conviure en una mateixa pàgina un treball rigorosament acadèmic que mostra la rebuda dels Reis Catòlics a Colom amb la divertida caricatura d’un model que pul·lulava per l’escola de la Llotja, un tal Soley que també era conegut com a “pintor de pajaritos”, segons l’anotació de Picasso. Aquest Picasso que utilitza els quaderns no només per assajar el seu mètode de treball sinó també per evocar-hi les seves vivències més personals, com ara excursions i trobades, és una mina per comprendre’l millor. Per Guigon, és un magnífic espiell per veure “el pols que Picasso manté amb la vida”.

Els dos àlbums més antics evoquen la seva tendra etapa a la Corunya (on va viure dels 9 als 13 anys). Barcelona, junt amb Màlaga i Madrid, es fa present a partir del tercer quadern. El quinzè és el que recull la seva estada a Horta de Sant Joan. I el dissetè, la seva primera incursió a París, el 1900. Els altres dos àlbums, comprats pel museu, fan un salt temporal. El conegut com a Carnet català està relacionat amb el viatge que va fer a Gósol el 1906. I el Carnet Pepe Illo remet al projecte d’il·lustració del llibre La tauromaquia que l’artista va afrontar a mitjan anys cinquanta amb l’editor Gustau Gili. El llibre catàleg que s’ha editat aborda amb diversos especialistes aspectes gens o poc coneguts de tots aquests àlbums.

La comissària precisa que no se sap el nombre exacte de quaderns que va omplir Picasso. De documentats n’hi ha 190, la majoria dels quals van aflorar quan l’artista va morir i l’Estat francès i els seus descendents van pactar el repartiment de l’herència, però Gual s’ensuma que n’hi podria haver una desena més en parador desconegut. En un dels que conserva el Museu Picasso de París, del 1907, vinculat a Les demoiselles d’Avignon, Picasso hi va escriure la frase “Jo soc el quadern.” El seu secret més ben guardat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona