Música

SALVADOR CUFÍ

FUNDADOR I DIRECTOR DE LA DISCOGRÀFICA MÚSICA GLOBAL

“Som aquí pel talent i la confiança dels músics”

Continuem fidels a la idea de ser la discogràfica independent de Catalunya, amb artistes del país, però obrint-nos
Posant música a una sèrie o a un anunci, un artista rep drets d’autor i, a més, accedeix a públics més amplis i variats

Ja vam parlar extensament amb Salvador Cufí ara fa cinc anys, quan la seva discogràfica, Música Global , va fer 20 anys. Per tant, ara n’ha fet 25, i en aquests cinc anys han passat moltes coses en el món i en el sector discogràfic i musical, concretament, per exemple, una pandèmia. De fet, Música Global tenia previst celebrar el novembre passat a l’Auditori de Girona aquest 25è aniversari amb uns concerts de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, en què aquesta formació única al món havia de presentar en directe el doble disc Emociona’t amb la SCCC. 25 anys de Música Global, amb adaptacions d’alguns dels grans èxits de grups i solistes com ara Sopa de Cabra, Ja T’ho Diré, Glaucs, Gossos, Lax’n’Busto, Blaumut, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Buhos, Doctor Prats, Beth i Miki Núñez, que formen part de l’enorme i variat catàleg d’aquesta discogràfica gironina amb àmplia visió de país.

En aquella entrevista del 2015, comentava que Música Global ja era, més que una discogràfica, una empresa de serveis. També deia que la pirateria estava ja de baixa, gràcies a plataformes com ara Spotify o Youtube, i el titular era: “Ara hi ha més qualitat musical que mai al país.” Què ha passat des de llavors?
Per exemple, la digitalització ja ho ha canviat tot, definitivament, i ara sí que la pirateria ha perdut tot el sentit. Els ingressos que rebem de les plataformes continuen sent molt baixos, però, com deia llavors, val més això que la pirateria, i continuem lluitant des de les discogràfiques i les entitats de gestió perquè aquests beneficis siguin més amplis.
I les vendes de discos físics continuen a la baixa, tot i la revifalla del vinil...
Malgrat el que diguin, les vendes de discos de vinil són també petites, perquè és una cosa molt de col·leccionista, i el CD continuarà existint. Ara mateix la proporció ja és d’un 80% de consum de música en plataformes digitals i un 20% en els formats físics.
Si es venen pocs discos i els beneficis de les reproduccions a les plataformes són escassos, on està el negoci?
L’important en una discogràfica és promocionar l’artista i fer-lo gran perquè la gent el conegui i, d’aquesta manera, pugui fer concerts i les seves cançons generin ingressos en concepte de drets.
I això com s’aconsegueix?
Per exemple, estem treballant frec a frec amb productores audiovisuals per crear i sincronitzar música per a sèries i pel·lícules. Un cas destacat va ser el de la sèrie Merlí, amb una banda sonora en què hi havia moltes cançons d’artistes nostres. Ara també estem entrant molt en el món de les marques, de la publicitat. Amb la pandèmia, els músics han quedat molt tocats econòmicament per la manca de concerts, i nosaltres intentem que tinguin altres sortides. En el fons el que jo pretenc, ara més que mai, és ajudar l’artista a buscar solucions i a gestionar la seva vida musical.
Tots els artistes entenen que la seva música s’utilitzi amb fins publicitaris?
Nosaltres no obliguem ningú a fer res que no vulgui fer, perquè tenim molt clar que l’artista és el que mana sobre la seva obra, però la nostra obligació també és buscar sortides per a les seves cançons. La música no s’ha de quedar només a les plataformes digitals, perquè té molts vessants, està present en molts àmbits i moments diferents de les nostres vides i ens transmet coses, sensacions... A més, a través d’una sèrie de televisió o d’un anunci pots accedir a públics molt més amplis i variats. I et genera drets d’autor.
Per tant, es tracta que l’artista i la discogràfica comparteixin una filosofia, una manera d’entendre les coses.
Sí, un artista ha de confiar en la gent que té al cantó i ha de tenir clar que han de créixer totes dues parts, conjuntament. Et pots trobar un artista que digui que la seva discogràfica ha guanyat molt amb ell, que se n’ha aprofitat. Si això és cert, el que realment hauria de pensar el músic és que ell també se’n beneficiarà. Justament, el que intentem a Música Global és fer equip amb totes les parts implicades, començant òbviament pels músics. Tinc molt clar que, si hem fet 25 anys, és pel talent dels artistes i la confiança que han dipositat en nosaltres, i també gràcies a tota la gent que ha treballat a Global.
Parlant més estrictament de música, com ha evolucionat el catàleg de Música Global en aquests darrers cinc anys?
Crec que ens hem obert encara més. Continuem fidels a la idea de ser la discogràfica independent de Catalunya, per a artistes catalans que canten en català –de fet, no trobaràs cap artista nostre que no sigui català o de la resta dels Països Catalans, com ara el mallorquí Joan Garrido o la valenciana Samantha–, però també hi ha artistes catalans que poden triomfar fora de Catalunya. Un exemple evident és Miki Núñez, que gràcies a un acord amb Universal per llançar-lo conjuntament funciona molt bé a tot l’Estat.
En castellà, això sí.
Però en Miki sempre vol que a cada disc seu hi hagi tres o quatre temes en català. De fet, el primer tòpic que va trencar va ser quan estava a Operación Triunfo i hi va cantar un tema de Txarango en català. I a Madrid jo he vist com, en concerts seus amb la sala completament plena, tothom es posa a cantar en català.
Quina diferència amb els temps en què a Madrid rebien Sopa de Cabra amb una pluja d’objectes a l’escenari...
Sí, realment no és el mateix cas.

Fins a quin punt us ha afectat la pandèmia com a empresa?

Ens ha afectat molt, però almenys no hem hagut de fer cap ERTO. Això sí, tots fem teletreball. S’ha anat trampejant, però és impossible que aquesta situació no t’afecti d’alguna manera, fins i tot psicològicament.
Alguns deien que la davallada del sector de la música en viu podria beneficiar la música gravada, les discogràfiques.
En realitat, no és així. Al contrari, perquè durant l’any passat van baixar molt els ingressos publicitaris de les plataformes i encara ens pagaven menys. La pandèmia ens ha afectat molt, especialment pel que fa als grans llançaments que tenien programats per al 2020, com ara els discos de Blaumut i Els Amics de les Arts. El 0001 de Blaumut va sortir a febrer, però tota la promoció que havíem previst ja no es va poder fer. I El senyal que esperaves, d’Els Amics de les Arts, havia de sortir al març i es va anar ajornant: s’anaven llançant algunes cançons però tampoc no es va poder promocionar i tampoc no es va poder presentar en directe com calia. I aquest és un factor decisiu, perquè per als discos hi ha dos moments importantíssims: quan surten i quan els artistes posen en marxa les gires per presentar-los. És en aquell moment quan notes realment que creix el ritme de les reproduccions a les plataformes digitals. Tot està interconnectat i per això la pandèmia ens ha fet molt de mal a totes les parts implicades en el negoci musical: els artistes, les discogràfiques, els mànagers, els promotors...
Definitivament, la pandèmia no ens ha fet més bones persones, però vosaltres n’heu tret alguna cosa positiva?
Crec que la pandèmia ens ha ensenyat molt a lluitar per superar els mals moments. L’experiència del teletreball també ha estat positiva. En certa manera, aquesta situació també ens ha servit per estar conèixer millor els artistes i tenir una relació més pròxima amb ells. I també ens ha obert unes perspectives que abans gairebé no havíem ni imaginat, com és el tema de les marques.
Una de les coses que va modificar la pandèmia va ser, justament, la celebració del vostre 25è aniversari: els concerts de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), en què aquesta formació havia de presentar el disc ‘Emociona’t amb la SCCC. 25 anys de Música Global’, s’han hagut de reformular i finalment ajornar fins al junt vinent.
Sí, va ser una llàstima que no es puguessin fer el novembre passat, amb tota la il·lusió que havíem posat en el projecte, però el recuperarem els dies 18, 19 i 20 de juny del 2021, amb quatre concerts a l’ Auditori de Girona . Estic molt agraït a la Fundació Metalquimia i a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) per fer realitat aquest petit gran somni. El disc , que ja està disponible en doble CD i a les plataformes, recull una part important de la banda sonora del nostre país durant aquests 25 anys, amb les veus convidades de Manu Guix, Elena Gadel, Miki Núñez i Paula Giberga, a més de la Polifònica de Puig-reig.
Fa cinc anys Música Global era la cinquena discogràfica de l’Estat espanyol, pel que fa a la quantitat de cançons que sonaven a les ràdios. I ara?
Ara som ja la quarta, just després de les tres grans multinacionals. I això només com a Música Global, perquè quan publiquem un disc conjuntament amb un altre segell com ara Universal en els registres aquesta joint venture consta com si fos una altra discogràfica, Música Global-Universal.
Actualitzem les xifres del vostre catàleg? Fa cinc anys van comptabilitzar 440 discos de 145 artistes i unes 5.300 cançons publicades.
Ara anem ja pels 550 discos, dels quals 525 són discos físics, inclosos una quinzena de vinils. Hem treballat amb més de 200 artistes diferents i hem llançat 6.344 cançons.
Novetats per al 2021?
N’hi haurà moltes, segur, per exemple el nou disc de Porto Bello. Durant el 2020 hi va haver molts artistes que no tenien ni ganes de treure material nou, per les circumstàncies adverses de l’any passat, però si tot va millor seran els primers que ara voldran sortir amb força. Nosaltres ens agafem aquest any amb molt bona predisposició, si la Covid-19 ens ho permet. La meva filosofia és treballar a partir de reptes que vaig plantejant a curt, a mitjà i a llarg termini, i ara tinc moltes ganes d’afrontar reptes nous.
Quanta gent sou a l’equip?
Hem començat l’any sent nou persones, perquè vam tenir la baixa d’un company en el departament de promoció i màrqueting, Ramon Montardit, però s’han incorporat tres persones més, dues de les quals en aquest departament, dirigit per Juan García. Són Nina Jordà i Jordi Herrero, dos bons fitxatges que poden aportar una visió moderna i amb trempera. També hi ha una persona més reforçant el departament digital i de plataformes, un camp que la pandèmia ha demostrat que és més important que mai. La promoció digital és ara fonamental. Ara més que mai hem d’innovar, descobrir nous talents, buscar gent jove i idees noves, perquè això és el que ens farà créixer en tots els sentits.
A més del disc i els concerts de la SCCC teniu previst celebrar els 25 anys d’alguna altra manera?
La nostra celebració és continuar endavant, anar creixent amb els nostres artistes i donar sortida a coses noves.
Què creu que ha aportat Música Global a la música i a la cultura catalana?
Això ho han de dir els altres, no jo. Només sé que, si algú m’hagués dit quan començava amb Música Global que continuaríem aquí 25 anys després, no l’hauria cregut gens ni mica. Deia abans que hem ajudat a crear una part important de la banda sonora d’aquest país durant l’últim quart de segle i d’això em sento realment orgullós.

La gran discogràfica independent catalana

Salvador/Salvi Cufí Foradat (Girona, 12 de març del 1963) va començar a cantar als 16 anys amb conjunts i orquestres de ball, com ara Tropicana, Stress i Aquarel·la, formació amb la qual va actuar fins que va deixar els escenaris, als 42 anys. El 1995 va posar en marxa Música Global, una discogràfica que ja no va arribar a temps d’aprofitar el gran boom del rock català, a principis dels noranta, però que s’ha anat consolidant com la gran discogràfica independent catalana del nou mil·lenni. Actualment, treballa amb grups i solistes com ara Doctor Prats, Buhos, Miki Núñez, Els Amics de les Arts, Blaumut, Manu Guix, Obeses, Porto Bello, Judit Neddermann, Sense Sal i un llarg i variat etcètera. Durant la seva llarga trajectòria, Música Global també ha posat en marxa diversos subsegells com ara Mass Records i Petits Miracles, i dues editorials pròpies. Música Global té oficines a Girona i a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona