Art

Un Giordano secret

Les reserves del MNAC amagaven un llenç procedent de la famosa galeria de pintura espanyola del Louvre que va muntar Lluís Felip I

Joan Yeguas i Sílvia Blaya han publicat un estudi d’aquest descobriment que han fet
L’obra té una rèplica a un museu del Canadà que es creia que era l’autèntica

Als magatzems del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), hi ha una obra a la qual ningú havia fet cap cas des que hi va entrar, el 1934, fins fa molt poc. I la sorpresa és que amagava un secret que s’acaba de revelar i que n’ha capgirat la seva consideració: és un quadre de Luca Giordano (1634-1705), el gran pintor de l’últim barroc italià, amb una història singular.

La investigació per atribuir-lo correctament l’han dut a terme Joan Yeguas, conservador de l’àrea de Renaixement i barroc del MNAC, i Sílvia Blaya, quan era estudiant en pràctiques del museu de capçalera de l’art català. Tots dos en signen un estudi publicat a la revista Napoli Nobilissima.

Suïcidi de Cató, del període juvenil de l’artista napolità, és una peça “amb pedigrí”, subratlla Yeguas. I és que va formar part de la mítica galeria de pintura espanyola que Lluís Felip I d’Orleans, l’últim rei de França, va instal·lar al Louvre entre els anys 1838 i 1848. Aquesta exposició al museu parisenc va propiciar el reconeixement internacional dels mestres del Segle d’Or hispà. Suïcidi de Cató, dedicat al rebel polític romà que es va immolar abans d’entregar-se al seu enemic Juli Cèsar, va lluir adjudicat a Josep de Ribera Lo Spagnoletto. “Va ser l’obra que va causar més sensació en el públic”, junt amb una altra, Martiri de sant Bartomeu, aquesta sí ben assignada al pintor nascut a Xàtiva, que casualment també atresora el MNAC.

Amb l’abdicació del monarca, la galeria es va desmuntar. Quatre anys després, el 1852, moria i el seu patrimoni artístic va ser subhastat. Però el Cató va continuar en mans de la família: el va comprar el seu fill Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, aspirant al tron espanyol, i el va traslladar al Palau de Sant Telm de Sevilla. El va posseir fins a la seva mort, el 1890, i a partir d’aquest moment el seu rastre s’esfuma i l’obra no reapareix fins que ingressa al MNAC, donada pel metge i polític Francesc Fàbregas i Mas (1853-1933), un personatge enigmàtic que el mateix Yeguas ha estudiat recentment i al qual va dedicar una ponència en la darrera jornada del Mercat de l’art, col·leccionisme i museus de Sitges.

Fàbregas va deixar en herència als museus d’art de Barcelona tota la seva col·lecció, “la típica del gust burgès de l’època”. “Probablement va adquirir aquesta tela a Madrid, quan era diputat a Corts, representant a la circumscripció d’Olot, entre el 1918 i el 1919”, especula el conservador del MNAC.

El cas és que la pintura, en molt mal estat, va quedar arraconada a les reserves. El 2007 va ser restaurada i van emergir parts de la composició fins llavors gairebé invisibles que han acabat sent molt importants per a la recerca dels dos estudiosos. Sobretot, per corregir un error, perquè fins ara el pedigrí de l’obra l’ha ostentat una versió gairebé clònica que atresora l’Art Gallery de Hamilton, al Canadà.

Aquesta rèplica va sortir en una subhasta a Londres als anys setanta del segle passat. I va ser llavors que va ser atribuïda a Giordano, molt influït, sobretot de jove, pel tenebrisme de Ribera, d’aquí les confusions. El 2000, es va incorporar al museu canadenc just després d’haver-se subhastat per 2,4 milions de dòlars a Nova York. I el 2003 es va exhibir en una exposició organitzada per l’Orsay i el Metropolitan amb la col·laboració del Prado on, per cert, hi ha una tercera variant del quadre, tot i que tan matussera que no hi ha cap mena de dubte que és una còpia.

Quin és l’autèntic Giordano que va pertànyer a la famosa galeria de pintura espanyola del Louvre? “Estem segurs que és el de Barcelona i no el de Hamilton per dos motius. Un és el de les dimensions de la tela, que surten en el catàleg de l’exposició de la col·lecció del duc de Montpensier que es va fer el 1874 al Museum of Fine Arts de Boston: 137x106. El Cató de Barcelona s’hi aproxima més (134x101) que el Cató de Hamilton, més petit (124x97). L’altra prova l’hem trobat en un gravat de l’obra que es va exposar a la pinacoteca de París fet el 1847: coincideix totalment amb el Cató de Barcelona”, raona Yeguas, que no descarta (tampoc ho assegura) que el llenç de Hamilton pugui ser igualment autògraf de Giordano, de qui se n’han identificat sis, d’obres d’aquesta mateixa temàtica, tot i que no són calcs. Però la del rei Lluís Felip I de França només pot ser una, “i és la del MNAC”, insisteix Yeguas.

Aquest descobriment, avalat pels principals experts del pintor italià, canvia radicalment el valor de la peça. Cosa que vol dir que tard o d’hora s’acabarà integrant a l’exposició permanent del museu del Palau Nacional, en què Giordano, que va treballar durant deu anys a Espanya contractat pel rei Carles II, només està representat amb dos petits quadres a la secció de les natures mortes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona