Cultura

Gens clar per al català

La Plataforma per la Llengua i entitats del sector promouen el ‘Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya’, un crit d’alerta davant els perills de la revolució digital

“Els joves viuen en un entorn sociocultural àmpliament descatalanitzat”, diu Mireia Plana

“Les llengües que no s’adapten a internet moren. Tot passa per les tecnologies digitals; el que no s’hi adapti morirà.” Clàudia Rius, periodista a Núvol i impulsora del canal Malaia i del podcast Gent de merda, va fer aquest crit d’alerta quan va ser convidada a la presentació del Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya, que es va fer dijous passat a la Filmoteca, promogut per la Plataforma per la Llengua. La iniciativa ha obtingut un ampli consens del sector: també hi eren presents l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i s’hi han adherit les principals associacions del sector: els productors de Proa i PAC, Catalunya Film Festivals, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc), Guionistes Associats de Catalunya, Parallel 40, Ficcat...

La presència de Clàudia Rius era significativa. “Sense joves i internet, no hi ha futur per a la llengua”, va afirmar, i va advertir de l’escassa presència de la llengua a les xarxes socials. Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, explica en una entrevista a El Punt Avui que el català perd terreny entre els joves: “El decàleg neix arran d’una reflexió que hem fet a partir de les últimes enquestes lingüístiques que ha publicat la Generalitat. Vam veure que en quinze anys hem perdut mig milió de parlants habituals, i és una pèrdua especialment greu si es tracta de joves. El 2018, només el 19,6% de la població barcelonina jove, entre 15 i 29 anys, té el català com a llengua habitual. I el 2013, en la mateixa franja d’edat, s’arribava al 30%.”

La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua creu que l’origen del retrocés és en l’audiovisual: “L’atribuïm al fet que no tenen referents, viuen en un entorn sociocultural àmpliament descatalanitzat, en què predomina el castellà, en gran part, i l’anglès. I el jovent on es mou ara és especialment en el món audiovisual.”

Joan Manuel Tresserras, comunicòleg i exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, col·labora amb la Plataforma en el decàleg. Creu que hi ha hagut una “deixadesa col·lectiva”: “En els darrers deu anys, hem retrocedit posicions respecte a l’avantguarda de les transformacions digitals i caldrà un gran esforç per recuperar terreny.”

La clau del futur

Joan Manuel Tresserras també opina que “en el camp audiovisual es dirimirà en bona part, a Catalunya i arreu, el futur de les llengües i les cultures”. “La fortalesa del sector audiovisual –i de la llengua catalana en l’audiovisual– serà la millor garantia per evitar la irrellevància. Les llengües i cultures sense capacitat d’expressar-se en els llenguatges, els formats i les tecnologies característics de la seva època seran probablement abandonades o menystingudes per les noves generacions.”

Mireia Plana creu que “és evident que per part de les institucions hi ha hagut deixadesa”, però és també una deixadesa “col·lectiva”. “Nosaltres, com a consumidors, tenim molt assumit que Netflix és en castellà, i no hi ha hagut manifestacions al carrer. Ara la gent n’ha començat a prendre consciència, s’ha vist en les crítiques a les xarxes per l’ús del català a TV3, que s’ha empobrit i reduït.”

Joan Manuel Tresserras comenta en una entrevista a El Punt Avui que cal mirar al futur: “La gent ha d’entendre que no es tracta de fer retrets, sinó de prendre consciència que hem perdut pistonada. Fa deu anys teníem la sensació que anàvem avançats: havíem aconseguit el .cat i teníem una presència a la Viquipèdia i en els fons de materials bàsics d’internet que estava per sobre del nostre nivell demogràfic. En aquest moment sabem que no és així, i ho hem de recuperar.”

Decàleg com a resposta

El Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya, que podeu veure en el quadre de dalt, neix com una reacció a aquestes dades i reflexions. “Vam decidir fer una aposta forta per millorar aquest entorn audiovisual, i, per això, d’acord amb les entitats del sector, hem presentat aquest decàleg”, explica Mireia Plana. I hi afegeix: “Aquest decàleg és el mínim que hem de demanar per preservar el català dins aquest món audiovisual.” La Plataforma per la Llengua ha presentat el decàleg als partits polítics “d’òrbita democràtica catalanista”, i abans de les eleccions faran públic “a què s’ha compromès cada partit”.El catàleg proposa mesures com ara augmentar de manera immediata el finançament públic del sector audiovisual a 60 euros per ciutadà a l’any, atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli amb platós i parc tecnològic, garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules en totes les plataformes... La presidenta de la Plataforma per la Llengua creu que els deu punts són importants: “Més que destacar alguna de les recomanacions, em quedaria amb l’esperit del decàleg. El més important és la responsabilitat col·lectiva. Els partits i les institucions han de fer la seva feina, però els ciutadans també, han de pressionar els polítics perquè compleixin amb el mandat dels ciutadans i fer-ne el seguiment.” Els deu punts del decàleg “són imprescindibles; ens hi juguem el futur de la llengua, que és el futur del país”. “El país té sentit perquè tenim una llengua i una cultura i una manera de veure les coses diferent. Si aquesta llengua i aquesta cultura desapareixen, el país no té sentit. És un àmbit cabdal, i ens hi hem de posar tots.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya rep una nova entrega dels ‘Papers de Salamanca’ però denuncia que el Ministeri no retorna tots els documents

Sant Cugat del Vallès

Torna Cap Roig

BARCELONA

Mendoza clou trilogia

barcelona

Els paisatges de l’endemà de l’èxode

La Jonquera
Lluís Miquel
PIONER DE LA CANÇÓ AL PAÍS VALENCIÀ I PROMOTOR CULTURAL

“Ens van prohibir totes les actuacions”

BARCELONA

El Dalí més íntim s’explicarà a la seva casa natal de Figueres

Figueres
Línia de flotació
Crítica
música

Línia de flotació

Sant Jordi amb espais repartits pel centre de Banyoles

Banyoles
L’APUNT

La vacuna de la cultura