Cultura

I es van trobar

Cloe Masotta fa emergir la “relació d’amor” amb el seu pare, l’intel·lectual Oscar Masotta, mort quan ella tenia dos anys, en una publicació de les seves cartes

Cloe Masotta tenia dos anys i mig quan es va quedar sense pare, l’intel·lectual argentí Oscar Masotta, que va morir a Barcelona el 1979. Fins fa poc, no va saber com gestionar la seva pèrdua i l’incòmode espectre que li va llegar. “L’eludia. Inclús m’escapava dels llocs quan parlaven d’ell”; “d’ell” vol dir del respectat autor, confessa Masotta filla, crítica i analista de cinema i art que –com Masotta pare– entén l’escriptura com un procés d’indagació contínua que hibrida disciplines, una sensibilitat que ara també li ha acabat sent útil per rescabalar la seva memòria personal.

No va ser fins al 2014 que va començar a enfrontar-se al buit que li va deixar, immens, sense ni un record al qual pogués aferrar-se. Es va involucrar en la preparació de l’exposició Oscar Masotta. La teoria com a acció, fent equip amb la comissària, Ana Longoni, i que es va veure al Macba, el 2018. La seva aportació va ser un cicle d’entrevistes a persones –amics, alumnes– que l’havien conegut. Va viatjar a l’Argentina a cercar-los. I va aprofitar per fer una visita a la casa familiar. No en va marxar amb les mans buides. La seva tieta li va donar una caixa de cartes i de fotografies que es va emportar a Barcelona. Aquí, en aquest arxiu somnolent, s’hi custodiava el que havia viscut amb el seu pare. Viscut i oblidat. I va ser el seu estímul per invocar la seva presència absent.

Tendremos que encontrar un lugar donde encontrarnos és un espai d’afectes i d’efectes sanadors que ha construït Cloe Masotta per fixar el vincle amb Oscar Masotta; el pare, no el respectat autor. Ha agafat forma de publicació a l’empara de l’última convocatòria del programa Barcelona producció de la Capella, i el seu fons és, en essència, “la restitució d’una relació d’amor”, sosté. El llibre s’obre amb una carta que li adreça a tall de pròleg de les missives que ell va escriure a la seva mare –l’àvia de Cloe– quan va iniciar l’aventura a Europa el 1974 i fins poc abans que una malaltia li arrabassés la vida als 49 anys.

Querida mamá: Te comunico que desde aproximadamente a las once menos cuarto de la mañana el número de mujeres de la familia ha sido incrementado en uno. Ha nacido una niña que llamamos Chloe (o Clohe: no me acuerdo donde va la hache).” Cloe, sense cap hac, ha trobat el pare que parla d’ella i del que van compartir durant els primers dos anys i mig de la seva vida en aquestes epístoles, “objectes portadors de temps”, que va sotmetre a un ritual d’apropiació per despertar-ne els sentits latents. Una nit d’estiu es va asseure en una taula de llum i va intervenir les cartes sobre un full en blanc i amb un retolador. “Vaig inscriure els rastres del meu cos lector”, de manera impulsiva i sense cap guió previ, hi afegeix. Subratllats (“ahora sí que ya está casi por caminar”), correccions (badades com la data equivocada del seu naixement), anotacions (com ara sensacions sensorials que va tenir durant l’acció de llegir-les: olors, gustos...) i també ratlladures per blindar intimitats.

Oscar Masotta va marxar de l’Argentina fastiguejat de la repressió de la dictadura militar. A Barcelona, que estava sortint del seu infern feixista, el seu pensament, entroncat amb la psicoanàlisi de Lacan, va quallar en cercles artístics sedegosos de gestos d’avantguarda. “En les cartes, la memòria del teixit cultural emergent de la ciutat s’entrelliga amb la meva memòria personal. És una altra capa de lectura”, raona Masotta.

Procés compartit

Tendremos que encontrar un lugar donde encontrarnos són, de fet, diversos llocs de trobada alhora, també per la naturalesa del projecte, que s’ha fet en xarxa, “un procés compartit” que entrecreua veus. L’artista Mireia Sallarès l’ha tutoritzat. Una altra artista, Guille Mongan, ha creat un pòster que s’acobla a la publicació (dissenyada per Alex Gifreu) i que quan es desplega fa aflorar la constel·lació de llibres de lectura i d’estudi d’Oscar Masotta, guixats per ell.

La publicació es presentarà divendres que ve a la Biblioteca del Camp Freudià (Santa Perpètua, 10-12) en un acte que, com pertoca en aquests temps, es retransmetrà en streaming i que serà una altra celebració de confluències amb persones que han acompanyat l’autora en la restauració d’un passat que s’ha fet present: Nora Ancarola, Frederic Montornés i Miquel Bassols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.