Mallorquí de Gràcia

€Fill de mare anglesa i pare mallorquí, Steven Munar, veí de Barcelona des de 1995, és una de les rara avis musicals més destacades i extravagants de la Vila de Gràcia. Exlíder de Tea Servants, grup sorgit durant l’explosió indie de finals dels anys noranta, ha publicat set discos amb el seu nom (l’últim dels quals, The fish and the net, fa tot just uns dies) i, fins i tot, se li ha dedicat un documental, Miracle boy, que va projectar-se fa tres anys en el Festival In-Edit i que, segurament, va emfasitzar una mica més la seva condició de músic proper a allò que se’n diu “de culte”. Quedem amb Steven Munar (a Gràcia, sí) quan tot just surt de fer classe en una escola de la zona. “Els de primària estan preparant la Cantània [una activitat participativa en què, cada any, s’inscriuen alumnes de cicle mitjà i superior de tot Catalunya] i estic literalment flipant”, ens sorprèn quan li preguntem què ha estat escoltat darrerament. “Jo vaig créixer a Mallorca i, tot això, ho desconeixia. Hi ha moments que són pur Frank Zappa!”

Malgrat identificar-se “plenament” amb tots els discos de la seva etapa en solitari, Munar té la convicció d’haver fet, amb The fish and the net (66 rpm), gravat amb la seva fidel Miracle Band (Patricia Serrano a les guitarres i Sergio Mesa al baix), un disc “especial”. Té moltes cançons, assegura satisfet, que, per la claredat de les tornades, són “singles potencials”, però 25 anys en l’ofici li han demostrat que, per sonar a la ràdio, no n’hi ha prou només amb escriure la cançó perfecta. “La vida va com va... I ja sabem que tenir un bon single no vol dir necessàriament tenir un èxit. Si el que vols és un èxit, més aviat cal agafar una cançó, segurament qualsevol cançó, i posar-la 40 cops al dia en totes les emissores de ràdio.”

El disc, a diferència d’altres que s’han publicat aquestes setmanes, no ha estat gestat sota cap estat emocional condicionat per la pandèmia, sinó amb una “vitalitat” que és fruit, diu Munar, d’haver viscut “un canvi personal molt fort”. “Sí, però, que he fet el meu disc més elèctric, la qual cosa és curiós. Vaig passar una època folk en què em calia que, en els concerts, la gent estigués callada i asseguda. I, ara que la necessito dreta i ballant, hauré de fer-los... amb tothom assegut i amb mascareta”, lamenta, però, amb esportivitat.

El disc juga amb diferents estils, del power-pop a la new-wave, amb escapades al Brasil i la cançó de tradició europea. Un tema, Trust , que, en el vídeo, Munar canta disfressat com un dictador del segle XX, i un sarcasme, “Democracy is coming to your neighbourhood” (“la democràcia ja arriba al teu veïnat”), ressonen, però, amb ímpetu especial. “Estic desenganyat amb el sistema polític mundial, que em sembla una presa de pèl”, confessa. “I tinc pànic a allà on ens porta: populismes i totalitarismes.”

Amb l’ofici de músic, però, no se sent ni de bon tros desenganyat, tot i que el seu perfil no és, segurament, el mateix de quan Tea Servants van ser fitxats per una discogràfica amb cert renom, Grabaciones en el Mar, i van trepitjar escenaris com ara el del Festival de Benicàssim. “M’il·lusiona que hi hagi gent esperant els meus discos i amb ganes d’escoltar-los. I, sempre que faig una bona cançó, continuo pensant que l’he de gravar.” Fer cançons, a Steven Munar, li ve de lluny: “La meva mare em va tenir de jove i es va fer dur d’Anglaterra els seus discos de Bob Dylan i el Revolver [The Beatles], que de ben petit ja em fascinaven. La meva àvia, d’altra banda, enviava també singles de Sam Cooke que tenia per casa i, quan, a Mallorca, els veia penjats de l’arbre de Nadal, no hi havia res que em fes més il·lusió. Sempre havia volgut ser músic i escriure les meves pròpies cançons.”

Diu, finalment, que no té por del català o el castellà. Admira Llach, Serrat, Pau Riba, Golpes Bajos, Radio Futura i parla amb passió dels mallorquins La Búsqueda. Quan agafa la guitarra i es posa a compondre, però, les cançons li surten en anglès, tot i que amb remarcada personalitat. Steven Munar fa 25 anys que, de Palma, va arribar a Barcelona. “Fa ja més temps que estic vivint aquí del que vaig viure allà. I aquí crec que la velocitat de la ciutat em va ajudar. Si m’hagués quedat a Mallorca potser m’hauria pres les coses amb molta més calma, que és com és, de fet, el meu tarannà.” Steven Munar & The Miracle Band actuaran el dia 28 en el Festival Hivernacle de Vilafranca del Penedès.