Patrimoni

Una vintena de peces en litigi de la Franja arriben al Diocesà de Barbastre

Les obres han sortit durant el matí del Museu de Lleida però no hi ha imatges del trasllat

Són una part de les 111 que un jutgessa d’Osca va ordenar que es lliuressin com a molt tard aquest dilluns

Una vintena de peces d’orfebreria de les parròquies de la Franja en litigi han arribat aquest dilluns a la tarda al Museu Diocesà de Barbastre. Es tracta d’una part de les 111 que la jutgessa va fixar que havien de retornar a l’Aragó com a molt tard el 15 de febrer. El

Les peces han sortit del Museu de Lleida durant el matí, malgrat que no hi ha imatges del trasllat.

El Consorci del Museu de Lleida ha anunciat la sortida de les obres aquest dilluns, després que el Bisbat de Lleida, propietari de les peces, comuniqués per carta la voluntat de lliurar-les als òrgans judicials. Els propers dies, el Consorci presentarà un pla per lliurar la resta de béns, quan es resolgui el concurs de manipulació, embalatge i trasllat convocat pel Museu de Lleida.

De la seva banda, el govern de l’Aragó i el Bisbat de Barbastre-Montsó han assegurat durant un acte aquest matí que esperaven que el Museu de Lleida les lliurés per no arribar a l’extrem de la resolució que es va donar amb Sixena.

El dia en què finalitza el termini fixat pel jutjat per fer efectiva l’entrega, el bisbe Ángel Pérez ha dit que és un dia “històric i somiat per l’Aragó”. Així, ha remarcat que el Museu Diocesà de Barbastre fa deu anys que està preparat per acollir les peces i ha estès la mà a “teixir ponts de col·laboració” amb Catalunya en projectes culturals.

El conseller de Cultura aragonès, Felipe Faci, ha dit que les obres “no poden estar en cap altre lloc” que no sigui al Museu de Barbastre.

El termini per enviar a l’Aragó les 111 obres originàries de parròquies de la Franja del Museu de Lleida vencia aquest dilluns.

Divendres passat la magistrada del jutjat de primera Instància número 1 de Barbastre, Pilar Juste, admetia la Generalitat en el procés d’execució provisional dels béns i es parlava “d’un nou calendari d’entrega”. Poques hores després de l’escrit de la jutgessa, adjunt a la resolució, una nota d’aclariment del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó mantenia el calendari inicial, fixat en el 15 de febrer. El tribunal també advertia de “mesures” en cas que els bens no s’entreguin en el termini establert.

Una execució provisional dictada al desembre de 2020

L’auto d’execució provisional es va dictar el passat 17 de desembre de 2020 i fixava que el lliurament dels béns de la Franja havia de fer-se el 15 de febrer. El document assenyalava que no es podia interposar recurs, tot i que si que es podien presentar escrits d’oposició a l’execució provisional dictada.

La part catalana va obrir aquest matí tot i que també va iniciar el procés per complir l’execució provisional amb la convocatòria d’un concurs per adjudicar a una empresa el procés de trasllat de les obres. En concret, a l’execució provisional s’hi han oposat el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida.

Segons el comunicat del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, abans que el responsable judicial de l’òrgan pogués respondre aquests escrits d’oposició, la Generalitat va demanar la seva adhesió al procés d’execució i així s’ha resolt ara de forma favorable per la jutgessa amb la interlocutòria que ha dictat aquest divendres.

Un litigi iniciat els anys 90

El litigi va començar el 1995, moment en què les 43 parròquies de la Franja d’Aragó (entre les quals hi ha les de Buira, Bafaluy, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Eixea, Fraga, Roda d’Isàvena, Montsó i Tamarit de Llitera) que havien format part de la Diòcesi de Lleida, van passar a pertànyer a la de Barbastre-Montsó, creada feia uns mesos, a Osca.

Les parròquies van moure’s de diòcesi, però no ho van fer els béns que havien passat al Museu Diocesà, tot i les reclamacions als jutjats eclesiàstics. La part catalana defensa que els papers n’acrediten la compra als responsables de les parròquies, mentre que la part aragonesa defensa que només hi són en dipòsit i que han de tornar al seu lloc d’origen, una tesi que va avalar el jutjat de Barbastre, una sentència de primera instància que no és ferma.

Entre les obres més destacades hi ha els frontals d’altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII) i de Sant Vicenç Treserra d’Areny (segle XIII), l’arqueta de Buira de Bonansa (segle XIV), el retaule de Sant Cristòfor de Lícia (segle XV), la Verge Maria amb el Nen, de Saidí (segle XIV), la pintura sobre taula de Sant Martí Bisbe (segle XV), una creu processional en plata (segle XVI), un Naixement i Adoració dels pastors (segle XVI), una pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI) i el bol de Benavent (segle XIV), entre altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona