Sâlmon, al plató

El Sâlmon es va presentar amb una samarreta d’un peix (amb un traç infantil) que nedava riu amunt fa vuit anys. En aquesta novena edició, el festival d’exploració en directe de l’art ha volgut ampliar mirades i integrar en l’equip que ho desenvolupi a La Poderosa, l’Antic Teatre, La Caldera amb el centre de creació d’El Graner, que en va ser l’impulsor. Les quatre estructures culturals han encarregat el seu desenvolupament a quatre artistes que facin la funció de comissariat (Sofía Asencio, Bea Fernández, Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez, així com la curadora Dianelis Diéguez) perquè facin una proposta per aquest 2021, pel 2022 i també pel període entre els dos aparadors. En plena pandèmia, han volgut revisar la relació amb la televisió i han convertit bona part del cartell del Sâlmon en una mena de talkshow televisiu de tarda: el Sâlmon transgredeix els codis establerts de la televisió i envaeix un plató.

Fa setmanes que les càmeres de betevé participen en el procés d’uns espectacles que es desenvoluparan improvisadament en directe. Per exemple, Guillem Mont de Palol, Marcia Lança i Daniel Pizamiglio s’inventaran una sèrie de sobretaula que anirà evolucionant, de dijous dissabte. Ariadna Rodríguez aclareix que s’ha compatit el codi perquè el recurs de les càmeres sigui tan ampli com sigui possible. També és cert que es podrà veure com a espectadors en directe o via streaming i que seran experiències diferents. Perquè, des de casa es podran veure els fons dels Chroma i l’espectador en directe s’ho haurà d’imaginar. En aquesta mena de programa cultural televisiu (que reivindica la primera televisió que encara no estava tan mediatitzada i donava pas a veritables experiments artístics als anys setanta), també hi haurà entrevistes insòlites a artistes, videoartistes que podran projectar en pantalla gegant (per als espectadors que estiguin al Mercat de les Flors) i una mena de banda de música i artistes que faran les transicions entre un espai i l’altre.

A part, hi ha dos espectacles a la Pina Bausch. Soren Evinson estrena Just desire, un treball que torna a posar el cos com a primer dispositiu escènic i que vol ser una crítica al consumisme que ha limitat i mercantilitzat el desig. (Les actuacions seran dijous i divendres a les 20.30 h). Dissabte, l’artista grega establerta a França Katerina Andreou planteja a Zeppelin Bend una reflexió sobre el lliure albir. El seu treball revela que la tecnologia es regeix, avui, per unes estructures de poder que fiscalitzen la creació.

Per acabar, al Graner, diumenge al matí es desenvolupa un altre treball insòlit: Okay confiance. Serà la tretzena generació d’un espectacle que es genera a partir d’una base que aporten persones que l’han realitzat anteriorment i que traspassen a creadors que aporten altres continguts coreogràfics. I que esdevenen peces d’una nova baula d’aquesta cadena de transmissió. Art en directe, no televisió, aquest cop.