Cultura

Som a l’any del Mestre

Comença l’Any Triadú, dedicat al pedagog, escriptor, crític literari, traductor, defensor de la llengua i activista cultural i comissariat per Joan Josep Isern

“Joan Triadú és un dau amb moltes cares i en totes hi ha bon joc”, afirma Joan Josep Isern

A la Xina, el 2021 és l’any del Bou. A Catalunya, l’any del Mestre. Perquè –entre altres celebracions– es commemorarà el centenari del naixement de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010), una personalitat de la cultura catalana que podem anomenar mestre en molts sentits.

Al llarg d’una breu roda de premsa, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ahir va afirmar que “Joan Triadú era dels d’entre tots ho farem tot, però ell hi afegia que primer cal fer les coses bé”. “L’Any Triadú arriba en el moment just per recordar-nos que ens cal valentia, compromís i perseverança per fer realitat les nostres aspiracions com a poble lliure”, va afegir.

Després de repassar la biografia de Triadú, Budó va concloure que “el seu llegat continua vigent i les causes per les quals va lluitar no estan superades”. Una idea en què també va incidir Joan Josep Isern, comissari de l’Any.

“Joan Triadú és un dau amb moltes cares i en totes hi ha bon joc”, van ser les primeres paraules d’Isern. “Mestre, pedagog, escriptor, preescriptor, crític literari, traductor, defensor de la llengua, activista cultural... Amb tot, hi ha un concepte que el defineix: és un referent cívic, encara diré més, és un referent ètic, potent, dels més potents de casa nostra en l’últim segle.”

Isern va deixar clar un dels objectius. “Intentarem que quedi un pòsit, perquè les activitats comencen i acaben, però volem que en quedin coses i les que queden sempre són dues: pedres i papers.” Per això, al web , hi haurà l’apartat Geografia Triadú, on es podrà accedir a informació relacionada amb Barcelona, Cantonigròs, Granollers, Liverpool, Vic, Prada de Conflent...

“Al llarg de la seva vida, l’activitat de Joan Triadú el va portar a diversos indrets, no només de les terres de parla catalana; també de més enllà. Tot plegat permet dibuixar un mapa molt concret, una geografia Triadú que va quedar reflectida en escrits seus de diverses èpoques”, això, pel que fa a les pedres.

Pel que fa als papers, Isern va comentar que es reeditaran els seus dos llibres de memòries, Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent i Memòries d’un segle d’or, tots dos editats per Proa.

També hi haurà el llibre Joan Triadú, de viva veu (Eumo), una acurada selecció de les entrevistes que van fer al mestre al llarg del temps, a càrrec de la que va ser durant anys col·laboradora de Joan Triadú, Susanna Àlvarez.

Finalment també hi haurà el llibre La llengua de la llibertat, en què l’historiador Josep Maria Figueres reuneix els articles de Triadú dedicats a la llengua i la seva supervivència complexa.

En referència a això, Isern va afirmar: “No serà un any de commemoració arqueològica; dissortadament, molts dels motius pels quals Triadú va lluitar encara s’han de resoldre, no som una cultura subordinada ni de peatge, no hem de demanar permís per a res.”

“L’Any Triadú participarà, a finals de novembre, en dos actes, el 60è aniversari de la revista infantil Cavall Fort i els 75 anys de la revista Ariel, que ell va cofundar i en la qual, tot i ser clandestina, tothom signava amb noms i cognoms”, va comentar Isern.

En l’Any Triadú hi participen els departament d’Educació i el de Cultura.

La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en filosofia i lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs on, el 1944 –i fins al 1968–, va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

Després, entre infinitat d’altres activitats, va fer de lector a la universitat de Liverpool. El 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual va ser director tècnic fins al 1993. Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista Serra d’Or i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la mort del mestre, el 2010.

Va rebre la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), va ser doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions. La seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

“Era un home optimista i esperançat, com deia Marià Manent, no és que confiés en el futur, és que hi creia”, va assegurar Joan Josep Isern.

Agenda d’actes destacats

El comissari de l’Any Triadú, Joan Josep Isern, va explicar que hi ha una agenda que s’actualitza diàriament ( anyjoantriadu.cat ), que de moment ja té previstes “una cinquantena d’activitats”.

Va voler destacar tres exposicions: Joan Triadú a la ciutat dels llibres, del 15 d’abril al 2 de maig a la biblioteca Joan Triadú de Vic, que celebra els 25 anys. Es pot revisar la seva faceta de crític literari (que durant molts anys va exercir sent el crític de capçalera del suplement Cultura d’aquest diari) i els autors que segons ell calia llegir. És una mostra –comissariada per Susanna Àlvarez i el mateix Isern– de petit format per afavorir que a partir del maig sigui itinerant per tot de biblioteques del territori.

La segona és A dins de classe soc feliç..., de l’1 al 31 de juliol a l’Institut d’Estudis Catalans. Mostra Joan Triadú com a pedagog. El contingut d’aquesta exposició també serà itinerant per espais relacionats amb el món de l’ensenyament. Teresa Triadú –filla del mestre– en serà la seva comissària.

La tercera recomanació és Joan Triadú, activista, que serà comissariada per Jordi Manent i inaugurada l’1 d’octubre –bona data–, però encara no s’ha concretat on. Naturalment, recollirà la faceta més combativa, en sentit cultural, social i polític, de Joan Triadú.

El mestre rebrà diversos homenatges, com ara que el 23 d’abril, Sant Jordi, un tren dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat porti el seu nom i que s’estreni una sardana dedicada a ell el 30 de juliol, data exacte del centenari, a la localitat on va néixer, Ribes de Freser.

La seva obra i figura també tindran un paper destacat al Festival de Poesia de Barcelona i al de Sant Cugat, a l’IEC, a Cantonigròs, a la Universitat Catalana d’Estiu, a la Setmana del Llibre en Català, als premis Octubre de València... I, entre molts més actes, el 13 d’octubre hi haurà l’homenatge institucional al Palau de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.