Arts escèniques

Impunitat del poder

El Liceu estrena una òpera contemporània de George Benjamin i Martin Crimp, inspirant-se en Eduard II d’Anglaterra, al segle XIV

L’equip que ja va convèncer el Liceu amb ‘Written on Skin’ signen, ara, una peça històrica

Coincidint amb l’aniversari d’un 23-F que molts han considerat l’acció que va consolidar la monarquia constitucional pel paper de Joan Carles I (avui emèrit, i a Abu Dhabi) amb molts interrogants morals que tensen el Congrés dels Diputats, el Liceu va presentar Lessons in love and violence, una òpera del 2018 que es representarà per primer cop a l’Estat espanyol (després farà temporada al Teatro Real). L’òpera, que signa el compositor George Benjamin, el dramaturg Martin Crimp i la directora Katie Mitchell, exposa l’abandonament de responsabilitats d’un governant lliurat al seu propi gaudi, inspirant-se en el passatge històric d’Eduard II d’Anglaterra (1308-1327).

Mitchell ha traslladat el passatge a l’actualitat i proposa que la mirada de l’espectador sigui la dels dos prínceps que veuen les contradiccions dels pares, que s’estimen però alhora tenen un comportament desigual amb la responsabilitat de la corona a conseqüència dels seus respectius amants. Lessons in love and violence es podrà veure des de divendres i fins a l’11 de març, en sis úniques sessions. Josep Pons assumeix la direcció musical i celebra una partitura, de només 90 minuts de gran intensitat. La tripleta Benjamin/Crimp/Mitchell ja va entusiasmar al Liceu amb Written on Skin (2016). Ara, remarca Pons, s’utilitza un llenguatge més fosc i que demana un llenguatge vocal molt exigent. El muntatge té un repartiment que pràcticament coincideix amb el que va debutar un títol coproduït pel Liceu amb la Royal Opera House, el Real, la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lió i la Lyric Opera of Chicago. El director de la reposició, Dan Ayling, celebrava ahir poder tornar a treballar després d’un any aturat per la pandèmia (bona part dels teatres europeus continuen tancats per la pandèmia). Per aquest motiu agraïa el rigor i la dedicació dels tècnics del Liceu. De fet, per atendre tot el cos d’orquestra s’han hagut de retirar quatre fileres de platea del Liceu, per encabir tots els músics amb la distància corresponent. Això suma una dificultat tècnica més als cantants, que hauran de cantar sobreposant tots els instruments de cordes.

26 mesos de composició

George Benjamin ha trigat 26 mesos seguits per tenir a punt la partitura, el mateix que va trigar per a Written on Skin. Es preocupa només de la sonoritat de la peça, sense pensar en el favor del públic, sense rebaixar l’exigència. Sí que confessa que juga amb una sonoritat molt diferent: “No m’agrada repetir-me.” Només espera que el públic que hi assisteixi “hi vagi amb les oïdes i el cor obert”. Els cantants celebraven ahir les partitures que els ha proporcionat Mitchell perquè, tot i l’exigència tècnica, els permet entrar en el personatge, com insinuava Daniel Okulitch (Gaveston). Ell és un personatge complex perquè, tot i que s’enamori del rei al primer cop d’ull, sap que li permetrà ascendir socialment, plaure la seva ambició. Per la seva banda, Mortimer (amant de la reina i que és lleial a la corona fins a atacar el rei irresponsable), que interpreta Peter Hoare, prova d’alliçonar el jove rei, insinuant comentaris homòfobs. Georgia Jarman (reina Isabel) celebra la lucidesa en què el seu personatge es va ensorrant en una desesperació, tant en el seu personatge com també en la interpretació vocal.

Katie Mitchell és una directora molt respectada als teatres d’Europa que no s’ha pogut prodigar a Catalunya. Algunes excepcions són la representació de Written on Skin i Ombra (parla Eurídice), que es va representar al Grec el 2018. La directora, que sovint treballa amb el cinema en directe (projectar detalls amb càmeres a la vista sobre el fons de l’escena), planteja una acció escènica complexa que juga amb dos tipus de temps: per una banda hi ha el real, en què es representa la trama; per una altra banda n’hi ha un de més lent, que es projecta amb imatges a càmera lenta i que simbolitza el temps psicològic de cada rol. Aquest títol sanciona el mal ús del poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda