Cultura

Grècia sempre poeta

Adesiara presenta ‘Poesia bucòlica grega’, una traducció d’Àngel Martín i pròleg de Jaume Pòrtulas sobre els influents Teòcrit, Moscos i Bió en la poesia posterior

El volum presenta, per primera vegada en català, l’obra conservada de Teòcrit
Les lectures eren comunitàries i festives, de matriu religiosa, i després laïcitzades

Els últims anys, hem sentit parlar de Grècia per les crisis econòmiques, pels crèdits internacionals, les amenaces de les potències i la crisi migratòria que l’ha posada en l’avantguarda de la tragèdia provocada per la geopolítica internacional. Ningú no hauria d’oblidar que per a Occident és la nostra mare i bé faríem si veiéssim el país de les illes interminables com el nostre refugi i ànima.

Per aquest motiu i per ser un testimoni excepcional i estètic, Adesiara ens ofereix una edició extraordinària i bilingüe de Poesia bucòlica grega, una traducció d’Àngel Martín i pròleg de Jaume Pòrtulas sobre els influents Teòcrit, Moscos i Bió en la poesia posterior. La contracoberta de l’edició ens recorda que Teòcrit de Siracusa (segle III aC) es considera l’iniciador del gènere bucòlic o pastoral. Els seus Idil·lis –títol amb què són coneguts els seus poemes més assenyalats, però que ell mai no va fer servir– recreen i transformen de manera esplendent les riques tradicions poètiques que el van precedir, i constitueixen el recull més exquisit i elaborat de la literatura hel·lenística. La influència d’aquests poemes en les lletres europees ha estat immensa, començant per les Bucòliques virgilianes i passant per l’Aminta de Tasso, L’Astrée d’Honoré d’Urfé, La Galatea de Cervantes i les Pastorals de Pope. El volum presenta, per primer cop en català, tota l’obra conservada de Teòcrit i els seus epígons Moscos de Siracusa i Bió d’Esmirna. Així mateix, els sorprenents poemes figuratius –precursors llunyans dels cal·ligrames– que se solen incloure en el corpus bucòlic grec.

Les illes de Sicília i Cos i les antigues ciutats de Brútium i Alexandria són els indrets on s’ambienten els idil·lis que permeten intuir una localització. Com ens avisen els responsables de l’edició, el terme idil·li és de molt mal traduir (petita figuració descriptiva i singularment elaborada), “sembla haver estat encunyat pels comentaristes antics a fi de referir-se a les poesies de Teòcrit, sia pastorals o no, que, deseixides de les exigències ocasionals de la poesia antiga, no es deixaven anomenar amb les etiquetes tradicionals; amb el temps, el mot ha passat a designar una obra de caràcter campestre, serè i agradable, i, gràcies a una fortuna excepcional deguda a la llarga tradició de la literatura pastoral moderna, s’ha carregat de connotacions ben allunyades del sentit primigeni”. “Els Idil·lis són una col·lecció de trenta poemes, caracteritzats per la varietat dels seus registres i temes (bucòlics, mímics, hímnics i lírics), per una aparent senzillesa estilística i lingüística (en dialecte dòric i, ocasionalment, eòlic) i per una imatgeria més al·lusiva i miniaturista que ostensible i grandiloqüent. Els temes dels Idil·lis, fins i tot els mítics, són especialment distants del món de l’èpica, més de l’homèrica que de l’hesiòdica, i tanmateix n’assimilen alguns motius i personatges (per exemple, el Ciclop, tamisat per una tradició satírica), el to, el llenguatge i fins el vers, majoritàriament hexamètric.”

Un altre dels al·licients del volum és el text introductori de Jaume Pòrtulas, un dels grans mestres de la literatura clàssica actual, que està fent una impagable feina de divulgador. Inicia l’escrit advertint-nos amb una premissa: “Com tots els grans autors hel·lenístics, Teòcrit de Siracusa és hereu –i un hereu molt conscient– d’unes tradicions poètiques particularment riques i variades. Ell les va saber recrear i transformar: va prescindir d’una sèrie d’elements consuetudinaris, que el temps i l’ús excessiu havien acabat deixatant, i en recuperà d’altres que, fins aleshores, no havien ocupat un lloc de primer pla en la poesia grega.i No totes les tradicions que conflueixen en l’obra de Teòcrit ens són ben conegudes; ben al contrari! De manera que m’ha semblat convenient privilegiar-ne només una: la que va acabar produint allò que s’ha qualificat tantes vegades de «realisme teocriteu» (les cometes són, en aquest cas, imprescindibles).” Ens diu que buscar en aquesta producció realisme o quotidianitat és una cosa complexa, però matisa que fos recitada o bé cantada, per una veu solista o per un cor, la poesia es divulgava en performances orals, que molts cops, especialment en els períodes més antics, devien ser, a més, improvisades. Aquestes performances tenien lloc en ocasions comunitàries i festives, de matriu religiosa, per bé que progressivament laïcitzades, i el contingut de les composicions el fornien les contalles mítiques de manera pràcticament exclusiva: “Així, si l’epopeia cantava la còlera del millor dels herois i les sofrences que havia provocat, o bé la difícil tornada a casa d’un altre heroi, la tragèdia problematitzava, en l’espai sagrat de Dionís, la condició heroica en ella mateixa, prenent-la com un mirall bigger than life de la vida humana. A l’hora d’encarar els grans problemes de l’home i els seus déus –i de l’home i la seva societat, i de l’existència humana en general–, hom tornava a explicar, una vegada i una altra, les peripècies exemplars d’Èdip o Antígona, d’Orestes o Medea.” Alguns són d’una bellesa que només ens fa pensar a tornar a aquells racons de la Mediterrània, tan nostres: “Llavors el sol va tombar els seus cavalls vers la posta, / bo i portant la vesprada. i les grasses ovelles tornaren / de la pastura encaminant-se a l’establia i a la pleta.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Girona recupera l’alegria de Sant Jordi: Cues i bona afluència a la Copa i a la Devesa

girona

Cues i “ganes de Sant Jordi” als punts perimetrats del centre de Barcelona

barcelona

Els escriptors tornen al carrer en un Sant Jordi “boníssim” per trobar-se amb els lectors

barcelona

Colau fa una crida a gaudir d’una festa de Sant Jordi “més carregada d’esperança que mai”

Barcelona

Maria Barbal, Gerard Quintana i Francesc Serés donen el tret de sortida d’un Sant Jordi “doblement especial”

Barcelona

El Gremi de Llibreters confia superar previsions i que Sant Jordi sigui el colofó a una setmana de vendes “animades”

girona
CULTURA

Llegiu els contes dels nostres lectors i lectores

BARCELONA

Descobreix uns finals de conte de luxe

barcelona

El filó dels autors gironins

Girona