Què ens alimenta?

Fa gairebé un any que la majoria de rodes de premsa es fan en format virtual, sovint cadascú des de casa seva, oferint una imatge amb més papada que context. La del llibre Aliment (Club Editor), de Martí Sales, va tenir un marc diferent. Es va fer al jardí de la casa d’uns oncles seus, a Gràcia, on l’autor fa temps que treballa en un barracot on la seva tieta –ja difunta– també escrivia.

El matí era rúfol. Abans de començar, van posar en marxa, amb un cert esforç, una barbacoa per coure potser carxofes, potser costelles. En qualsevol cas, aliment. El gat de la casa miolava melodramàticament i es passejava per l’escena, el bullidor de l’aigua per al te xiulava com un tren que arriba de lluny, el martell pneumàtic d’unes obres properes amenaçava d’esguerrar la roda de premsa. Molt millor això que els problemes tècnics habituals.

Ja posats en matèria i un cop mig superada la incomoditat de dirigir-se a una càmera i no a persones, l’editora, Maria Bohigas, va comentar que “és un llibre que té molt d’un estat d’ànim enamoradís, d’un autor que es mou en territoris familiars; també és un estat de curiositat, de fer preguntes que mostren el poc que sabem de moltes coses”. “Martí fa seure el lector i li explica el que li dona la gana, però gràcies a les eines que ha trobat, al text voluptuós, fa com un flautista d’Hamelin i el sedueix. La màgia més gran del llibre és que et posa en el lloc de qui l’escriu i fas un viatge amb etapes i ports”, va afegir.

El llibre està estructurat com un abecedari. Les 27 lletres que hi consten han estat dissenyades o il·lustrades, com si fos un mostrari tipogràfic, per 19 artistes –vuit en fan dues–, basant-se, o no, en els textos variats que succeeixen les obres/lletres.

I és que Martí Sales (Barcelona, 1979), poeta, escriptor, traductor i músic (va ser membre de l’enyorat grup Els Surfing Sirles), és fill de l’escriptor i editor Francesc Sales i de la traductora i il·lustradora Eulàlia Sariola (que ha fet la lletra P), i aquest aliment genètic es nota. “El foc és el bressol de la civilització, és refugi, és on es cuina, al voltant seu es menja, es parla, es trenca el pa per compartir-lo”, va condensar l’autor.

El llibre, setè que publica en quinze anys, entre poesia, narrativa i assaig, té un fons de curiositat sobre la cuina –què es menjava per Sant Esteve abans d’inventar-se els canelons?–, és “veure el món a través de la cuina, veure el món i menjar-te’l”.

La idea el va començar a rondar fa quatre o cinc anys, temps que ha dedicat a alimentar-se d’informacions de tota mena. “Vaig consultar molt el fons Nèstor Luján de la Biblioteca de Catalunya, que consta d’uns 12.000 volums”, va concretar.

El llibre està format per textos híbrids. “Hi ha poemes narratius, rondalles, fragments aliens, contes..., segons li convenia al text, al que volia explicar. Per exemple, a la K, parlo d’una autora que conec i que m’entusiasma, la nord-americana Marie Frances Kennedy Fisher, i en parlo per donar-la a conèixer.” “No sé cap on vaig, quan escric, i això és un estímul”, va confessar.

Sobre aquesta diversitat, Bohigas ho té clar. “Si en Martí fos cuiner, seria un d’oriental; en comptes de cuinar una sola bèstia i que tothom en mengi, prepara tot de plats amb aromes, gustos, aspecte i origen divers.” El fil conductor de l’obra és “què t’alimenta?, què et dona plaer?”, va afegir l’editora.

Tot i el títol, no hi ha cap recepta, o no de cuina, però sí que ens nodreix de plaer lector. Sales, gràcies a un ajut que li va arribar de darrere la càmera, es va corregir. “Sí, n’hi ha una! A la lletra E es descriu com cuinar l’espai-temps, del llibre Com cuinar abstraccions.” Bon profit.