La Dharma, sempre resistint

Una audiència reduïda, asseguda, amb mascareta i distanciada socialment no és el millor estímul perquè la Companyia Elèctrica Dharma i el seu públic puguin, com pregonava ahir Joan Fortuny, bategar amb un sol cor. Però, en temps de coronavirus, els concerts són com són i, el d’ahir a la Vila de Gràcia, tenia l’al·licient de ser el debut de la Dharma, cada vegada més a prop dels cinquanta anys de trajectòria, a l’escenari del Centre Artesà Tradicionàrius.

Dues sessions –la primera a les sis de la tarda i la segona a les vuit del vespre– en què el sextet de Sants, finalment, va poder presentar Flamarada –publicat aviat farà dos anys– a Barcelona. Hi van dedicar, a aquest vint-i-cinquè disc, el primer sense el seu poeta i bateria Josep Fortuny, el gruix del concert: un tema influït pel nord d’Àfrica que els germans Fortuny –i el baixista Carles Vidal, membre del grup des dels seus inicis– van dedicar al poble sahrauí i “tots aquells pobles que lluiten pel dret a l’autodeterminació” (Zaghareet); una cançó feta tot pensant en els vaixells que, al Mediterrani, salven vides “sense permís” (Al mar ressonen crits), i una emocionada evocació dels temps en què els germans Fortuny –tres dels quals, l’Esteve, en Josep i en Jordi, ja traspassats– jugaven tots junts primer al pati de casa i, després, als escenaris (Quan hi érem tots). Si hi ha una cançó de Flamarada que té molts números, però, de recordar-se en el futur és Resistir és vèncer, feta a partir d’un poema que Jordi Cuixart va enviar a la Dharma quan estava pres a Soto del Real. Joan Fortuny va dedicar la peça “als més de dos mil represaliats i Pablo Hasél” i, en la segona sessió ahir al Tradicionàrius, va sortir a recitar-la ni més ni menys que el seu autor: el president d’Òmnium Cultural. “Resistir és vèncer, com estimar, voldrà dir sempre compartir”, va proclamar Cuixart després que, en la primera sessió, els versos, com en el disc, se sentissin amb la veu enregistrada de la seva dona, Txell Bonet.

L’últim tram del concert va tenir algunes d’aquelles cançons que molts esperen d’un concert de la Dharma i que ahir, tot i les estranyes condicions amb què es va fer l’actuació, no hi van faltar: La gent vol viure en pau, Inana, Catalluna i un Àngel de la dansa que el grup va interpretar en memòria, aquesta vegada, de l’antic director del Tradicionàrius, Jordi Fàbregas, mort el mes de gener passat, i de qui la Dharma va destacar la seva lluita constant per consolidar un gran espai per a la música tradicional. La Dharma continua resistint. I, ahir al Tradicionàrius, malgrat tot plegat, vencent.