Cinema

Unides per un fil invisible

El documental francès ‘Woman’ explica què significa ser dona a partir de 2.000 testimonis de tots els racons del món

“L’objectiu del documental és que les veus d’aquestes dones se sentin arreu del món”

“Més enllà de la cultura, de la raça, de la llengua, hi ha una mena de fil invisible que fa que totes nosaltres estiguem connectades.” La periodista i cineasta d’origen ucraïnès Anastasia Mikova ha arribat a aquesta conclusió amb coneixement de causa: dirigeix amb Yann Arthus-Bertrand el documental Woman, que durant quatre anys els ha portat a entrevistar dues mil dones de més de cinquanta països.

“La primera idea que vam tenir va ser entendre què és ser una dona en el món d’avui en dia, en qualsevol part del món”, explica Anastasia Mikova en una entrevista telemàtica. Com a bona periodista, primer es va documentar i es va preguntar si ja s’havia fet un documental similar: “Vaig començar a investigar i vaig descobrir que no s’havia fet res així, que englobés tot el món.” Van posar, doncs, mans a l’obra i van prendre des de bon principi una decisió important: “Vam decidir que totes les dones serien presentades de la mateixa manera i que no se les identificaria. Per això vam posar un fons neutre igual per a totes, perquè l’espectador no es despisti en altres detalls i se centri en les històries de cadascuna, i per mostrar una diversitat absoluta de totes les dones d’arreu del món presentades al mateix nivell. Pot ser una actriu molt famosa o una pagesa d’un poble diminut de l’Índia.”

Varietat de testimonis

El documental, que ens arriba coincidint amb la celebració del Dia de la Dona (dilluns que ve), ha hagut de posposar l’estrena per culpa de la pandèmia. La varietat de testimonis inclou veus dels cinc continents, més de cinquanta països i dones de tota mena de condició econòmica, social i cultural. Al llarg d’una hora i 45 minuts, va repassant tota una sèrie de temes importants per a les dones: la violència de gènere, la maternitat, l’educació, la menstruació, la desigualtat en el món laboral, la conciliació familiar, el sexe, l’avortament... L’argument es va trenant a partir de les seves paraules, però també de mirades en primer pla, de dones filmades al seu entorn i fins i tot d’algunes performances.

“Quan vam començar no teníem una idea clara del que volíem fer, no vam dir que volíem entrevistar dues mil dones de diferents països –explica Anastasia Mikova–. Més aviat vam plantejar-nos com podíem fer la pel·lícula més universal i representativa, i com podíem incloure les diferents dones d’arreu del món.” A partir d’aquí, van pensar en quins països volien anar, van contactar amb dones periodistes de cada lloc i van buscar dones per ser entrevistades, joves i grans, del camp i la ciutat, de diferents classes socials... “El que volíem sobretot eren dones preparades per parlar davant de la càmera de les qüestions més personals i que milions de persones sentissin després la seva història.”

Cent milions de públic

Anastasia Mikova i Yann Arthus-Bertrand tenen una experiència de deu anys fent documentals que recullen testimonis de persones: “Ho vam fer al documental anterior amb Human, que ve a ser una primera part que té continuïtat ara amb Woman. El van veure uns cent milions de persones arreu del món i, fent les entrevistes, ens vam adonar que les persones necessitaven parlar i ser escoltades. Hi ha dones, homes, nens... També ens vam adonar que hi havia una diferència en entrevistar dones i homes. Els homes estan molt disposats a parlar, a explicar la seva vida, mentre que les dones és una altra cosa. Pregunten per què fas un documental, què vols dir... Són molt més prudents. Però quan es posen a parlar són molt sinceres.”

És llavors quan van decidir fer Woman: “Després d’aquell documental, vaig dir a Yann que era el moment adequat perquè se sentissin les veus de les dones. Però no només de les occidentals, sinó les de tot el món. Això va ser fa cinc anys, abans del moviment #MeToo. Amb això no vull dir que siguem precursors. Simplement que el moment havia arribat.”

Woman no dona una resposta única i clara de què és una dona. “Podríem parlar durant 24 hores del que significa ser una dona –diu Anastasia Mikova–. De fet, tot el projecte intenta respondre aquesta pregunta. Per això vam titular la pel·lícula Woman, amb la a que es converteix en e, del singular al plural en anglès. Cap d’elles utilitza les mateixes paraules, les mateixes sensacions per descriure una experiència.” La cineasta creu que “el més difícil no és que les dones parlin; el més difícil és que siguin escoltades les seves veus, que se senti el que diuen. Aquest ha estat l’objectiu del nostre documental, que les veus d’aquestes dones se sentin arreu del món.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Dusminguet farà un concert de comiat el 22 de juny a les Borges Blanques

Barcelona

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT