“Allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones”

El fet de ser dona sem­pre és una difi­cul­tat, i en el cas de l’audi­o­vi­sual és més com­pli­cat que en altres sec­tors cul­tu­rals, perquè allà on hi ha diners, hi ha difi­cul­tats per a les dones. Quan no hi ha res en joc des del punt de vista econòmic, l’accés per a les dones és més fàcil que quan no hi ha diners pel mig.

És molt difícil, sent dona, dir que mai has patit algun tipus d’acció dis­cri­mi­natòria. N’he patit i em costa d’ima­gi­nar que una dona pugui afir­mar que mai n’ha patit cap. Forma part de la manera de rela­ci­o­nar-nos, del nos­tre ima­gi­nari cul­tu­ral, està molt incrus­tat a la nos­tra soci­e­tat. Després hi ha inten­si­tats més for­tes i inten­si­tats més invi­si­bles o mati­sa­des, però en conec molts casos. Només que tin­guis els ulls oberts, ho veus cada dia.

Calen mesu­res cor­rec­to­res per millo­rar la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i l’accés a una excel·lència que tenia mol­tes difi­cul­tats per incor­po­rar-se al sec­tor. Quan s’incor­pora la dona, la qua­li­tat cre­a­tiva, artística i indus­trial millora. El que fa aquest talent és des­plaçar la medi­o­cri­tat. En l’ima­gi­nari, hi ha la creença que els homes ho fan millor, i és ine­vi­ta­ble que, a l’hora de triar el talent, hi hagi una certa tendència a triar el talent per sobre del femení. A ells se’ls demana poten­cial i a nosal­tres, experiència. Però és difícil tenir experiència si mai no han cre­gut en el teu poten­cial. Cal fer mesu­res cor­rec­to­res, apla­nar una mica el camí perquè les dones tin­guen accés més fàcil i més ràpid. I a par­tir d’aquí, podem par­lar de qui ho fa millor i si et cri­den per la teva vàlua o no. Si dei­xen de triar-te per un pre­ju­dici, difícil­ment podràs fer mai res.

Segu­ra­ment hi ha sec­tors cul­tu­rals més sen­si­bles en què és més fàcil apos­tar pel talent de les dones. L’audi­o­vi­sual està molt mas­cu­li­nit­zat. Ofe­reix força resistència en un moment que la soci­e­tat ja ha dit prou, i les admi­nis­tra­ci­ons i allò públic està començant a fer cos­tat a les dones. Això està posant molt ner­vi­o­sos a alguns homes que se sen­ten amenaçats. No és un sec­tor pro­gres­sista. Això no vol dir que no hi hagi mol­tes dones i homes que sí, que tin­guin sen­si­bi­li­tat i aques­tes ganes de trans­for­mació. Si mirem les dades, podem con­cloure que no és un sec­tor pro­gres­sista. Òbvi­a­ment és un reflex de la soci­e­tat.