A bon ritme

El ritme és una base podríem dir que vital per a Rafael Vallbona. “Soc aficionat a la música, els llibres i les bicicletes”, confessa. Pedala, literàriament, amb un ritme constant, i fruit d’això ha publicat més de seixanta llibres de tota mena entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns de rutes en bicicleta.

Ara presenta la novel·la Swing. Allà on la vida venç (Edicions 62), titulada amb un dels ritmes més populars del jazz i, alhora, amb un ritme, com a obra narrativa, que també convida a ballar amb la trama àgil i viatgera (Empordà, Nova York, Barcelona, Itàlia...) que ha creat l’autor.

“És una obra panoràmica, per a amants de la novel·la històrica contemporània i també amants de la música”, comenta l’editora Pilar Beltran. Per això, a les primeres pàgines hi ha un codi QR per poder accedir a una llista musical triada per Vallbona a la plataforma Spotify. “Realment ho tenen tot; alguns temes estranyíssims d’orquestres catalanes i italianes dels anys trenta hi són”, explica l’autor.

Feia anys que Rafael Vallbona tenia ganes d’escriure aquesta història, la de l’Enric Torres, nascut el 1904 a Palafrugell. “Un home que creu que la música ajudarà a fer un món millor.”

“Enric Torres, fill d’una família d’empresaris del suro de Palafrugell, descobreix el jazz a Londres, on hi va a estudiar. Quan torna, amb els amics d’altres famílies burgeses, funda una orquestra de jazz, la Red Ribbon’s, bàsicament per lligar, a més de fer bona música, i tenen un gran èxit a Catalunya”, explica Vallbona. La història de Torres és ficció, tot i estar inspirada en fets reals, però l’orquestra va existir i allà on llegim que va tocar “ho va fer realment”.

Sobre quina part és real i quina ficció, Vallbona, que sempre es documenta a fons “i demana l’ajut de moltes amigues i amics”, comenta: “Per a mi, la ficció és una realitat construïda; soc un escriptor realista, m’agrada construir narracions versemblants, que el lector potser dubti si va passar així, però que tingui clar que podria haver passat com jo ho explico”, precisa.

Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York –en ple crac del 29–, on aferma la seva idea que la música ajudarà a fer un món millor. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, descobreix que el món que va somiar s’ha ensorrat sense remei. Quan uns milicians feixistes italians l’arresten, ja no queda rastre d’aquella il·lusió i esperança d’un món millor.

“Assistim a l’auge, clímax i ocàs d’un personatge i d’una època en què es pensaven que el món ja seria segur per sempre; contemplem el somni d’un músic que entre el casino de Palafrugell, Harlem i el Paral·lel de Barcelona haurà d’afrontar una realitat cruel”, anuncia.

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960), guanyador de premis com el Sant Joan amb La casa de la frontera, assegura que als lectors Swing “no se’ls farà gens feixuga” i que tindran la sensació “d’haver aprofitat el temps, s’emocionaran i aprendran coses curioses”.