El Sismògraf creix

Amb el mateix pressupost de cada edició (300.000 euros aproximadament) el Sismògraf s’allargarà tots els caps de setmana d’abril. És l’alternativa que ha trobat el festival de dansa olotí per evitar aglomeracions i escampar la seva àrea d’influència, amb el suport de municipis veïns i també de companyies que han anat a residir a la Garrotxa. Amb l’eix vertebrador de les coreografies de l’objecte, el Sismògraf serà el punt de partida d’un projecte d’Europa Creativa (que vincula festivals de Londres, Berlín o Amsterdam amb Olot) que ha d’impulsar les gires d’artistes per tot el continent.

Noms propis com Lorena Nogal (L’elogi de la fissura), Quim Giron, Humanhood, Baró d’Evel o Xavier Bobés es donen cita sota aquest cartell en què hi haurà només dues peces internacionals: la dansa en el patrimoni de Promenade d’artiste (Street Pantone) i un treball contemplatiu, impulsat des de Dinamarca per la Recoil Performance Group (As I collapse) amb unes algues fluorescents que haurà calgut cuidar durant una setmana a casa, El paisatge i la natura són elements indissociables del Sismògraf (del 8 al 30 d’abril). En aquest sentit, el festival manté el compromís de caminar cap a la sostenibilitat (que també està implicant les companyies que estan programades).

Hi haurà algunes actuacions (d’aforaments molt reduïts) que faran més d’una representació, però l’expansió comarcal no està pensada com una fórmula per fer més actuacions d’un mateix títol. El cartell es va programar quan les limitacions de la Covid imposaven el confinament municipal. Avui hi ha un confinament comarcal i no es descarta que es permeti tota la mobilitat pel Principat abans de començar el festival. Sigui com sigui, no hi ha previsió d’ampliar funcions. L’únic pla B en cas de pluja és que es traslladaria les accions del parc Nou a l’interior del teatre. I es fa a contracor, perquè cada site específic es fa a partir de la conversa amb l’artista, que decideix si el seu ball dialoga millor sota d’un arbre, en un pedregar o al centre de la gespa. A més del parc, els altres espais de més aforament són la pista d’atletisme (amb Cinc maneres de matar el temps de Thomas Noone), la plaça de braus i el Teatre Principal.

Si Quim Giron i Moon Ribas indaguen sobre la transformació del gel a Fenomen, Joan Català recupera Pelat, presenta 5.100 m/s en versió italiana i proposa a una instal·lació activa a La Carbonera. Humanhood havien previst un díptic aprofitant la lluna plena i la lluna nova, però el toc de queda obligarà a programar-ho a la tarda, lamenta la directora del festival, Tena Busquets. Mar Gómez i Vero Cendoya s’uneixen per a una peça amb flaire de dansa còmica, Aloha from Hawaiii, com Toti Toronell (El principi del moviment) o Anna Confetti (A la fresca).