Un deute milionari
El deute d’Ethika Global SL als creditors pels seus dos anys i mig d’explotació del Teatre Apolo del Paral·lel, que reobre aquesta setmana, s’acosta als 3 milions
L’informe certifica deutes a la Seguretat Social, a empreses o per drets d’autor
Ethika només va tenir beneficis, segons el registre mercantil, el 2017: 62.155 euros
L’ambiciosa aventura escènica d’Ethika Global Real Estate SL va durar només dos anys i mig. L’empresa, a mitjan 2017, va contractar Ricard Reguant com a director artístic perquè reflotés el Teatre Apolo del Paral·lel barceloní com un espai per als musicals i per a obres de públic popular. El desembre del 2018, però, Ethika va rescindir el contracte a Reguant i va amenaçar-lo de reclamar-li 500.000 euros per les pèrdues. Reguant també va decidir anar a judici reclamant pagaments pendents. Des de llavors, les causes (que ja havia iniciat La Maña per impagaments i va ser la primera alarma d’una administració poc curosa) es van anar amuntegant. En la majoria dels judicis, Ethika no ha comparegut i s’ha donat la raó als querellants. Ricard Reguant, per exemple, té una sentència (pendent encara de recurs) a favor de 87.120 euros a la qual caldria sumar interessos i costes judicials que hauria de pagar Ethika. Un auditor de comptes i administrador concursal ha fet un recompte d’actius i passius d’Ethika per posar negre sobre blanc fins a on puja el deute. Quan encara queden pendents sentències i recursos d’alguns contractes laborals, la xifra ja s’acosta als 3 milions.
La relació de creditors demostra la magnitud de la tragèdia. Van deixar de pagar a la Seguretat Social (245.721 euros), a l’Agència Tributària (42.000 euros) i a l’Ajuntament de Barcelona (1.700 euros), així com drets d’autor a la SGAE (143.000 euros) i quotes com a socis d’Adetca (1.666 euros). El dèficit estimat global, segons l’auditor, és de 3 milions. L’únic actiu d’Ethika són 146.873 euros pendents de retorn d’IVA del 2019. La possibilitat de cobrar dels creditors és minsa. Un cop comprovat que no hi ha més actius d’Ethika, cal investigar si tenen responsabilitat els administradors i tenen béns que puguin compensar part d’aquests deutes. Per ara, tenen preferència l’Agència Tributària, l’Ajuntament de Barcelona, la Seguretat Social i el Gabinet de Premsa Inforpress (se’ls deu 195.172 euros). Prop de la meitat dels creditors són treballadors (s’ha declarat nul l’acomiadament de molts d’ells o està pendent de sentència). Habitualment, en un concurs de creditors els treballadors reben una part del deute des del Fons de Garantia Salarial de l’Estat. Ben diferent és el cas dels autònoms i empreses, que queden desprotegides.
Aquesta auditoria, presentada a l’octubre, es troba en una de les primeres fases. Com que hi ha sentències que han donat per incorrecte l’acomiadament de personal, el deute d’aquests treballadors va augmentant. No deixarà d’augmentar fins que no hi hagi sentència. Serà llavors quan la jutgessa del Tribunal Mercantil número 3 de Barcelona determinarà si aquest concurs de creditors és fortuït (degut a una desafortunada circumstància conjuntural) o bé si són culpables per una mala gestió o per apropiació indeguda de part del capital. Ethika argumenta el seu desconeixement en el sector cultural, motiu pel qual va declarar-se en fallida i va presentar-se a concurs de creditors al juny.
Com que la forma jurídica és una societat limitada, no es poden reclamar els deutes a les dues societats accionistes d’Ethika Global: MNR Investment Grup SL i JDE Inversions i Projectes. Però sí que es poden reclamar pèrdues als administradors (que són també els representants d’aquests dues empreses). Per crear la societat van invertir 3.000 euros i van fer una ampliació de capital de 269.842 euros el 2018. Les dues societats compartien Ethika Global SL i els inversors eren els administradors solidaris, com recull l’anàlisi de l’auditor de comptes. Ethika va tenir beneficis el 2017, segons els comptes del registre mercantil (62.155 euros). Però els balanços són negatius el 2018 (-1,4 milions) i el 2019, ja en via de tancament (-726.442 euros).
El teatre, ara en mans de Smedia
El Teatre Apolo obrirà aquesta setmana, conscient del descrèdit que va provocar la gestió anterior. Smedia, a diferència d’Ethika Global SL, sí que té experiència en el sector. Bona prova d’això és el nombre de teatres que gestiona ara mateix a Madrid; Enrique Salaberria, president de Smedia, feia temps que aspirava a trobar un teatre a Barcelona. El maig de l’any passat, va iniciar tractes amb el propietari. Han transformat la sala (aire condicionat nou, per exemple) a les seves necessitats. Confia que les produccions recuperin el pont cultural entre les dues capitals. I que això permeti situar actors que ara formen part dels secundaris en el repartiment en papers protagonistes. El 50% dels actors de Madrid són catalans, indica un productor, que sentencia: “L’Apolo és el Mediterrani.”
Smedia obrirà aquesta setmana amb el musical d’intriga i humor Quién mato a Sherlock Holmes?, que ja es va estrenar a Madrid fa uns mesos. La intenció (com també defensaven des de Stage Entertainment, fa uns anys) és que les estrenes es facin indistintament i que facin temporada després a l’altra capital. Smedia ha treballat amb moltes ciutats, però ara està centrada en Madrid i Barcelona. Entén que la seva programació demana unes poblacions de molta atracció, “no tindria sentit entrar en una ciutat de 100.000 habitants”. Per Salaberria, a Madrid hi ha una competència molt forta amb els teatres públics, mentre que a Barcelona hi ha un equilibri més saludable. Des d’avui, la cartellera de Barcelona recupera espectadors de fora de la comarca. Una sort que no es podia preveure quan van plantejar l’obertura fa setmanes. De moment, l’aforament del 50% els limita a 500 espectadors. Però ja avisa: Smedia entén que el teatre, com la vida, està obert els 365 dies de l’any. Que s’aniran alternant només tres o quatre títols per curs. L’estrena de Quién mató..., però, per ara , està programada només fins a l’1 de maig. Probablement, es guarden sorpreses per a la presentació de dimecres a la premsa.
