Cinema

Amb el cor i el cronòmetre

La gala en horari europeu es va fer amb puntualitat britànica, però no hi van faltar l’humor i l’emoció

A més de les mas­ca­re­tes, la distància social i l’horari euro­peu, l’estra­nya gala dels Gaudí del 2021 va tenir ben aviat moments emo­tius per culpa del maleït virus. Lluís Danés, que aca­ba­ria sent el tri­om­fa­dor de la nit (o més ben dit, de la tarda) amb La vam­pira de Bar­ce­lona, va dedi­car el pri­mer Gaudí que va gua­nyar, el de la direcció artística, al seu pare, mort per coro­na­vi­rus fa un any. De coses bones de la Covid per posar a l’altre plat de la balança, n’hi ha ben poques, però sí que n’hi ha una de sig­ni­fi­ca­tiva que ja vam poder veure en els Goya: la gala va ser cro­no­me­trada, amb un ritme dinàmic i els dis­cur­sos breus, espe­ro­nats amb humor per la sin­to­nia del tele­notícies que s’havia d’eme­tre a les 21 h sonant ben fort cada vegada que algú s’allar­gava en els agraïments.

Els dis­cur­sos dels gua­nya­dors del Gaudí d’Honor solen ser memo­ra­bles, i el de Carme Elias ho va ser espe­ci­al­ment. Els 700 con­vi­dats de la gala (un 30% de l’afo­ra­ment) li van dedi­car dem­peus l’ovació més llarga de la nit, i l’actriu va res­pon­dre amb belles parau­les. “Els actors ens ali­men­tem de la vida per cons­truir els per­so­nat­ges. Tot ens queda regis­trat, cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent­ment, i els rega­lem la savi­esa que ens ense­nya la vida”, va dir, i va tenir un record (que en oca­si­ons simi­lars s’ha tro­bat a fal­tar) per a “les per­so­nes empre­so­na­des injus­ta­ment, que hau­rien de poder defen­sar les seves idees en lli­ber­tat en una soci­e­tat civi­lit­zada com la nos­tra”.

Isona Pas­sola va rei­vin­di­car el seu lle­gat en els vuit anys que fa que està al cap­da­vant de l’Acadèmia del Cinema Català, en els últims Gaudí abans de dei­xar el càrrec, i va repar­tir lle­nya, com li per­toca, a polítics i a la tele­visió pública. Va denun­ciar la feblesa del cinema del país i, en par­ti­cu­lar, de les pel·lícules en versió ori­gi­nal cata­lana. “Tenim el dret a rodar en català”, va dir, i va rei­vin­di­car amb fer­mesa més ajuts de TVE i “sobre­tot” de TV3.

Spi­el­berg i Rubi­a­nes

La gala va començar amb humor, amb Josep Maria Mai­nat com a supo­sat pre­sen­ta­dor que es des­ma­iava en el minut 1 i amb Spi­el­berg, doblat en català en un vídeo, al res­cat del cinema del país. Andreu Bue­na­fu­ente va fer un monòleg espe­ci­al­ment diver­tit quan va retre home­natge a Pepe Rubi­a­nes, i entre les actu­a­ci­ons musi­cals va des­ta­car la versió de Qual­se­vol nit pot sor­tir el sol inter­pre­tada per Rigo­berta Ban­dini. Hi va haver algu­nes absències, però també presències nota­bles, i la majo­ria dels pre­mi­ats van reco­llir per­so­nal­ment el guardó. Fa dues set­ma­nes, els Goya es van lliu­rar vir­tu­al­ment. L’Acadèmia del Cinema Català es va arris­car amb una gala dels Gaudí pre­sen­cial i va pas­sar l’exa­men amb nota. I amb pun­tu­a­li­tat britànica: va durar dues hores, exac­ta­ment el que estava pre­vist. Molt menys que altres anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia