Una societat coixa
Antoni Gelonch presenta l’assaig històric ‘Napoleó, la Revolució i els catalans’, segon títol de la trilogia amb què vol “entendre i explicar la societat catalana”
“Mai no hem participat en els grans debats que han configurat el món actual”
Napoleó, la Revolució i els catalans és el vuitè assaig que Antoni Gelonch (Lleida, 1956) publica amb l’editorial Viena. Aquest, després de Luter (2018), és el segon títol de la trilogia amb què vol “entendre i explicar com és la societat catalana”.
L’obra, rigorosa, densa i alhora divulgativa, explora per què no ens van arribar prou les idees de la Revolució Francesa i per què es va produir un tancament de files. Gelonch explica per què la mala gestió dels fets de començaments del segle XIX va comportar misèria, guerra i absolutisme. El llibre també parla de relacions entre veïns, dels plans de Robespierre i de Napoleó per a Catalunya, de l’organització administrativa napoleònica a casa nostra, d’animadversions, de revoltes, de Baiona, de Cadis, de pors, de lligams i de guerres, és a dir, de la condició humana.
I fins allà on han arribat els seus estudi i anàlisi, com és la societat catalana? “Mantinc la tesi que, malgrat que els catalans ens considerem molt tolerants, en realitat, aquesta és una societat intolerant. I intento explicar-ho mostrant que mai no hem fet, o no hem pogut participar, en els grans debats que han configurat el món actual. Ni sobre la Reforma, que va dividir el nord i el sud d’Europa i que va configurar societats que entenien i entenen el món de maneres diverses, ni sobre la substitució de l’Antic Règim per societats en què les burgesies juguessin un paper determinant. I tampoc vam participar en el debat sobre la preeminència de la llibertat o de la justícia, que podríem encarnar en la disputa intel·lectual entre Sartre i Camus. Una societat que no ha pogut o no ha volgut fer aquests debats és una societat coixa, en què l’argument acostuma a ser substituït pel crit i l’ocurrència”, detalla Gelonch.
Són diversos els motius pels quals els catalans no vam pujar al tren de la Revolució i la Il·lustració. “La Il·lustració va arribar a sectors minoritaris de la nostra societat, que no van tenir ni la força ni l’empenta per tirar endavant el seu projecte. Les forces que s’hi oposaven eren més fortes i controlaven totes les palanques de poder. Eren la monarquia, la noblesa, el clergat, els terratinents, els militars i tots els estols administratius. Era difícil combatre l’statu quo només amb idees. Van mancar idees i dirigents, i va sobrar tanta oposició. La invasió napoleònica ho va acabar de frustrar i va generar un efecte bumerang.”
I com seríem, ara, cas d’haver agafat aquest tren? “Probablement, seríem una societat menys encotillada i més dinàmica, menys dependent de consignes i ajudes, més oberta al risc i al debat. Seríem, amb tota seguretat, una societat més culta i menys inclinada als moviments pendulars”, opina l’autor, tot i admetre que és molt difícil de saber.
És un volum de 400 pàgines, ben estructurat, en què Antoni Gelonch demostra ser un autor molt metòdic. “Escric cada dia unes vuit hores, perquè per a mi és molt important no perdre el fil argumental.” Això un cop ha fet una feina exigent de documentació. “Primer, formulo l’objectiu del llibre i començo a llegir de manera compulsiva i a parlar amb experts, fase que dura mesos. Aleshores, estableixo l’índex del llibre i vaig encaixant el puzle d’informació i reflexió.”
