Arts escèniques

Educar a estimar

La Villarroel presenta ‘Classe’, una peça divertida i controvertida en què planteja fórmules antagòniques d’educar un nen de 9 anys

Els de Sixto Paz tornen a La Villarroel, on ja van representar títols com ‘Pretty’ i ‘Bull’

Els actors Carlota Olcina i Pau Roca, que interpretaven dos joves enamorats que es qüestionaven si podrien tenir un filla per raons ecològiques a Pulmons, ara representen una altra parella, separada, que assisteix a la reunió amb el tutor per saber quin és el comportament de la seva criatura a classe. Pol López és aquest professor que els acull. Classe és el nou treball de Sixto Paz a La Villarroel , una peça dirigida per Pau Carrió que va recomanar un text a la productora que no es limita a parlar d’ensenyament i que grata en els fonaments de les classes socials i en la forma d’entendre la vida. Es va presentar ahir i es preveuen funcions des de demà, 1 d’abril, fins al 9 de maig.

El director Pau Carrió va proposar als de Sixto Paz construir una peça amb el text d’Iseult Golden i David Horan. Ell la defineix com “un tros de realitat ple d’humor i tendresa, ple de preguntes sense resposta fàcil”. El director, que com els tres actors està tot just estrenant la responsabilitat de la paternitat, es pregunta arran del muntatge: “És a l’escola on es defineix part del futur d’una societat? On es defineix part del futur de cadascun de tots nosaltres? Dels nostres infants? Els darrers mesos potser ens han plantat aquestes i moltes altres preguntes al voltant de l’escola davant de la cara. Les volem respondre com a societat? ”

La posada en escena parteix d’un situació amb moments d’una notable comicitat, com ara la de tres adults asseguts en cadires de criatures de nou anys. El mestre proposa als dos pares (acabats de separar) que podria ser interessant que Brian, el seu fill, anés a algun sessió amb un psicòleg. Tots volen el millor per al nen, però tots parteixen de mirades socials diferents que assistiran a una reunió explosiva: els canviarà per sempre el futur d’aquests personatges.

Classe s’hauria d’haver estrenat fa uns quants mesos a La Villarroel, però el moviment per reprogramar després de mesos amb els teatres tancats a causa de la Covid ha obligat a fer una petita gira abans de presentar-se a Barcelona. Sixto Paz ja ha realitzat altres peces a La Villarroel, com les de Pretty i Bull. No es va representar, però, el darrer treball de la companyia (un monòleg que interpreten Pau Roca o bé Leticia Dolera: Les coses excepcionals es va estrenar al desaparegut Club Capitol de Barcelona i, molt recentment, han fet funcions al Brossa.

La Covid-19, que ho ha trastocat tot, també va enviar els alumnes a casa durant sis mesos. En l’obra, no s’hi cap referència explícita, tot i que hi sobrevola. Segons explicaven fa alguns dies els actors en una sessió de prefunció per Zoom per als espectadors del Teatre de Salt, els tres personatges són intel·ligents i no reaccionen a cap venjança pel dolor que li hagi pogut afligir l’altre. Efectivament, conclou Carrió, són “tres personatges encantadorament comuns, intel·ligents, carregats de raons, plens de vida”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda