Llibres

Des de Rússia amb amor... a la pàtria

L’antiga espia russa Elena Vavilova ha publicat ‘El secret de la clandestina’, una autobiografia novel·lada plena d’al·licients

L’autobiografia novel·lada d’Elena Vavilova, El secret de la clandestina, que acaba de publicar Símbol Editors en català i que aviat també tindrà versió castellana a Roca Editorial, acumula molts al·licients. És una part important de la vida d’una dona que va ser membre de la intel·ligència russa fins al 2010 i que encara conserva el rang de coronel. Una vida d’aquelles que, segons el tòpic, són de pel·lícula i que va inspirar la molt lloada sèrie de televisió The Americans.

Qui ha traduït aquesta obra –en català i castellà– del rus és Josep Lluís Alay, que té una preparació que també podria ser d’espia. Fins i tot va ser detingut per la Guàrdia Civil –no té el glamur de l’FBI, és cert– el 28 d’octubre del 2020 en el marc de l’operació Volhov... Alay és doctor en física, història i, entre d’altres, llicenciat en filologia semítica. Ha viscut a diversos països i ha publicat mitja dotzena de llibres sobre el Tibet (el 2000 va traduir al català un llibre de poemes tibetans del segle XVII). Domina –o té nocions de– tretze idiomes i, des del 2018, és el director de l’oficina del president Puigdemont.

Tornant a la novel·la, Elena Vavilova (Tomsk, 1962) i el seu marit, Andrei Bezrukov (Kansk, 1960), també agent secret, van anar per separat al Canadà, fent-se passar per canadencs a tots els efectes, a finals de la dècada del 1980, després d’una llarga i intensa preparació. Es van casar dues vegades, una a Rússia i una als EUA, on van fer creure que es coneixien per primer cop (al llibre hi ha un tercer casament, tot i que és fals). Amor entre ells i amor a la pàtria.

“Amb molta paciència, es van anar infiltrant i van fer feina real per accedir a informació privilegiada que fos útil al seu país, però sense trets ni persecucions com a les pel·lícules de James Bond, perquè sempre havien de ser discrets”, comenta Alay.

Durant gairebé 25 anys van mantenir l’activitat com a espies i la imatge pública de família normal. Fins i tot van tenir dos fills quan vivien a Toronto, Timothy (1990) i Alexander (1994), que no van saber res de la doble vida dels seus pares fins que l’FBI els va detenir el 27 de juny del 2010 i va desactivar una xarxa d’agents russos il·legals o fantasma. Cap dels dos fills no els va sentir mai ni un trist renec en rus. Això és ser un professional 24 hores al dia set dies a la setmana.

Quan els van detenir vivien a Cambridge, a l’estat de Massachusetts, i l’Elena feia servir el nom d’Ann Foley i era agent –no secreta– immobiliària. “Demostra com van ser d’importants el fet que no només els EUA van acceptar un intercanvi –que va tenir lloc a l’aeroport de Viena– en comptes d’empresonar-los, sinó que la moneda de canvi va ser Serguei Skripal, el famós agent doble, molt valuós per a Moscou”, explica Alay. Cal dir que en la mateixa operació d’intercanvi hi havia vuit agents russos més, com ara la model Anna Chapman.

“Un dels molts interessos de l’obra és que mostra la versió oriental de la guerra freda; sempre hem llegit novel·les o hem vist pel·lícules des del punt de vista d’Occident. Quan estaven explicades per russos, eren desertors ressentits”, afirma Alay, evitant el maniqueisme de bons i dolents.

“Un altre punt d’interès és que, tot i la part de ficció lògica, perquè Vavilova no ho pot explicar tot, mostra una part de la història dels darrers 50 anys, en especial la desintegració de l’URSS, que agafa la parella en plena missió i es plantegen si continuar... I ho fan, per amor a la pàtria”, conclou Alay.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda