Art

Un nou Macba per al 2023

Harquitectes i Christ & Gantenbein guanyen el concurs de l’ampliació del museu al Convent dels Àngels

El nou accés principal del museu serà per la capella renaixentista

Un nou Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), que deixarà de ser “un museu que s’imposa” i passarà a ser “un museu que participa i interacciona amb l’espai públic”. Aquest és el canvi, prou radical si es compleix, de la proposta que ha guanyat el concurs d’ampliació de l’equipament, feta per un equip format per dos despatxos d’arquitectura, els catalans Harquitectes i els suïssos Christ & Gantenbein, i que va donar a conèixer ahir el Consell General del Macba, el màxim òrgan de govern de la institució.

El pla inicial del Macba era, com se sap, créixer a la capella de la Misericòrdia, però després d’una agra polèmica l’Ajuntament va decidir cedir-la al futur CAP Raval Nord. El dèficit d’espai del museu es cobrirà, finalment, amb un nou edifici que els seus ideòlegs no han concebut com un afegit sinó com “una prolongació” del Convent dels Àngels. L’impacte visual d’aquest volum contemporani a la plaça dels Àngels generava recels, i això, la seva hipotètica agressivitat, és el que el jurat del concurs entén que evita la intervenció d’Harquitectes i Christ & Gantenbein. Els 21 integrants de la comissió d’avaluació han escollit “per àmplia majoria” el seu disseny perquè “resol amb pulcritud el diàleg a tres diferents escales: amb el barri, amb la ciutat i amb el museu”.

El Macba endega ara, doncs, un procés de reconversió que culminarà a finals del 2023, quan s’inaugurarà l’ampliació que li suposarà guanyar 3.000 metres quadrats, i que està pressupostada en 11 milions d’euros que aportaran equitativament les administracions que integren el consorci de la institució (Ajuntament, Generalitat i ministeri) excepte 1,5 milions que cobrirà la Fundació Macba.

L’estudi previ d’Harquitectes i Christ & Gantenbein inclou una novetat important: que l’accés principal del museu sigui per la capella de la Mare de Déu dels Àngels, al carrer d’Elisabets, sense que això vulgui dir que s’anul·li l’entrada per l’edifici Meier. L’església renaixentista del convent es transformaria així en el Turbine Hall del Macba, emulant el model de la Tate Modern de Londres, i serà d’accés lliure obert a tota la ciutadania.

El tret arquitectònic més singular del projecte és una llarga porxada vidriada que funciona com un gran aparador del museu a la plaça, i que també pot tenir un ús expositiu. De fet, el lema de la proposta guanyadora del concurs és Galeria. Una galeria urbana transitable que dota el Macba “d’una dimensió més domèstica i afable”. Els vidres són movibles. “És una infraestructura cultural transformable”, sostenen els arquitectes. La qualitat transparent d’aquesta façana permet fer visible des de la plaça els elements patrimonials històrics, com ara l’absis de la capella. De la mateixa manera que ho serà, de visible des del carrer, la terrassa a l’aire lliure que s’obrirà a la coberta amb un bosc d’escultures.

Harquitectes i Christ & Gantenbein han volgut ser respectuosos amb les presències arquitectòniques preexistents, inclosa la reforma que hi van fer Lluís Clotet i Ignacio Paricio als anys vuitanta. Amb la idea de “cosir”, o d’unificar, la nova edificació amb la vella, plantegen uns contraforts de maó ceràmic que es mimetitzen amb els de l’arquitectura heretada. “És la versió contemporània d’un llegat”, sostenen. I les juntes de color blanc dels contraforts s’emmirallen amb l’edifici Meier.

La projecció d’aquesta extensió del museu també té l’ambició de “dignificar” la plaça dels Àngels tot resolent un dels seus sectors més problemàtics, com ho és el pas que connecta amb la plaça de les Caramelles, “molt estret, llarg i residual, un racó urbà de poca qualitat”, i que actualment està tancat. L’alternativa que han pensat consisteix a desplaçar aquest passatge al transsepte de la capella de la Mare de Déu dels Àngels. És a dir, que es podran creuar les dues places per un nou pas públic “molt més agradable i segur”; això sí, només estarà obert durant l’horari del museu.

El que el Macba fa anys i panys que reclama és més superfície expositiva per lluir de manera permanent la seva col·lecció, formada per gairebé 6.000 peces. I això és el que l’ampliació li permetrà fer per fi, sobretot en tres sales de 31x12 metres cadascuna.

L’estudi previ també esbossa una connexió subterrània entre el Convent dels Àngels i l’edifici Meier, però no es tracta d’un simple túnel sinó d’un recorregut museïtzat.

A la part final del concurs, Harquitectes (autors, entre d’altres, de la Lleialtat Santsenca i del Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB) i Christ & Gantenbein (amb experiència en transformació de museus) competien amb quatre equips finalistes més: Barozzi Veiga; Camps Felip Arquitecturia i Tuñón Arquitectos; David Chipperfield Architects i b720 Arquitectura; i Caruso St John Architects i Bosch Capdeferro. El jurat estava format per representants de totes les institucions del consorci i per experts del museu i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac).

El Macba comença una nova etapa que li permetrà ser molt més ambiciós en la seva missió, segons van coincidir a dir ahir el tinent d’alcalde Joan Subirats, la consellera Àngels Ponsa i la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona