El sensacionalisme més abjecte

Pot costar de creure, però a l’Iran hi havia un xou d’impacte més execrable dels que, per exemple, programen les televisions espanyoles: una persona condemnada a mort per assassinat podia ser perdonada (i així realment absolta) pel familiar més pròxim a la víctima.

Tal perdó, de fet, el preveu la llei islàmica, de manera que aquesta es barrejava amb la teleescombraria. Yalda, la noche del perdón s’inspira en aquest programa –Lluna de mel, desaparegut el 2018–, en relació amb el cas d’una jove de 22 anys condemnada per haver matat el marit (ella argumenta que va ser un accident) en una discussió pel fet que estava embarassada i ell, que li triplicava l’edat, volia que avortés. Qui l’ha de perdonar és l’única filla del difunt. El perdó té recompensa econòmica per part dels patrocinadors del programa, però hi ha en joc una herència que, a més dels sentiments barrejats de dolor i de venjança, dificulta la compassió de la filla.

El director, Massoud Bakshi, vol denunciar que un programa televisiu d’aquesta mena és moralment abjecte, però deixant entendre que la seva crítica també ho és d’una “justícia religiosa” amb pena de mort i basada en la “llei de l’ull per l’ull”, així com d’una societat en què les dones són discriminades, sempre susceptibles de ser culpabilitzades i denunciades per “raons morals”, a més de ser forçades, sobretot si són joves pobres, a casar-se amb homes molt més grans. Tanmateix, ocupada a reproduir el format del programa televisiu, la pel·lícula no aprofundeix en aquesta crítica social i, a més, a vegades s’acosta al sensacionalisme que denuncia, utilitzant també girs de guió sorprenents. Potser calien menys trucs i més distanciament de les formes del xou televisiu.