Fi de l’antropocentrisme
El col·lectiu VVAA imaginen un nou món. Una mena d’Arca de Noè del 2020. Després d’un nou diluvi, les parelles de bèsties han estat esperant l’aflorament de la Terra, però no acaba de reaparèixer mai. Passen els dies i comencen a haver-hi les transformacions. Els animals s’aparellen entre ells, i apareixen noves espècies; la humanitat deixa de ser el centre i s’estableix un nou ordre dins de l’embarcació. ARCAS 2020 es representa al Teatre Lliure de Gràcia fins al 13 de juny i, per primer cop, treballen en un format de teatre a la italiana. Ara, com és habitual als espais escènics del grup, el públic estarà immers en l’univers distòpic. Se supera la narrativitat i convida a habitar un nou món.
ARCAS 2020 és un món a la deriva. Una mena de Titànic que agonitza, surant, sense trobar un espai erm on recomençar. El col·lectiu VVAA (format per Clara Aguilar, Sofia Gallarate, Max Grosse Majench, Elena Martín Gimeno, Marc Salicrú, Anna Serrano i Laura Weissmahr), que sempre treballa la creació en conjunt amb tot l’equip tècnic, va començar plantejant una versió de La granja dels animals, d’Orwell, però la visió catastrofista de la pandèmia els va acabar duent a una relectura bíblica. L’obra va més enllà de la mirada antropocèntrica i imagina que els animals s’hibriden i sobreviuen, i els humans ja no són els privilegiats que es pensaven dominar el planeta.
Només fins al 6 de juny l’espaies complementarà amb la performance d’Agnes?, anterior i posterior al muntatge. La recerca de l’artista està centrada en la transgènesi posthumana, qüestionant el rol del gènere i les espècies, també en espais subaquàtics inexplorats, medis on nous inicis poden evolucionar. I conviure-hi.
