Patrimoni

Arbeca recupera el Dia dels Vilars, el primer que se celebra des de l’inici de la pandèmia i dels aiguats de fa dos anys

S’han organitzat visites guiades, jocs infantils i vermut popular per reivindicar la importància d’aquest jaciment iber

L’Associació dels Amics dels Vilars ha tornat a celebrar aquest diumenge el Dia dels Vilars, la primera edició que organitza des de l’inici de la pandèmia i després de les pluges de l’octubre de 2019 i gener de 2020 que van inundar i trencar part de la museïtzació de l’espai.

Durant el matí, el jaciment iber d’Arbeca (Garrigues) s’ha omplert de visitants que han pogut gaudir de visites guiades, jocs infantils i vermut popular acompanyat d’un concert.

El president de l’entitat, Joan Pau, s’ha mostrat satisfet amb l’assistència de públic i ha dit que la jornada vol posar en valor aquest jaciment íber de 2.800 anys d’antiguitat a través d’activitats. "Volem que sigui un lloc viu, que s’hi facin activitats", ha assenyalat.

Amb el Dia dels Vilars, l’Associació dels Amics dels Vilars ha recuperat l’agenda d’activitats anuals en aquest espai que continuaran a l’estiu amb els actes Tastjazz i la Nit de Foc, a més del calendari habitual de visites guiades. L’objectiu d’aquestes propostes és donar a conèixer i posar en valor aquest jaciment. També es vol que la "gent vegi que s’ha recuperat la part que s’havia inundat" i que descobreixi les tot el que s’ha excavat a la campanya arqueològica de l’any passat, ha indicat el president de l’entitat.


Jaciment amb 2.800 anys d’història
La fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 aC., i va ser abandonada pels volts del 300 aC. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com ara les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.

Durant més de 400 anys es van anar succeint diverses remodelacions urbanístiques. Cada nova fase s’aixecava sobre les restes de l’anterior i la muralla actuava com un enorme contenidor. D’aquesta manera es va provocar una gran acumulació de restes arqueològiques que, un cop abandonada i amb el pas del temps, arribà a formar un turó artificial que l’arqueologia coneix amb el nom de tell.

Si bé l’existència de restes era coneguda des de feia temps pels habitants d’Arbeca, el jaciment fou descobert l’any 1975 pels arqueòlegs. No va ser, però, fins als anys 1985-86 que es van dur a terme les primeres intervencions, quan bona part de les fases iberes ja havien estat arrasades pels treballs agrícoles.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona