Captar allò que va ser
Mor Ferran Freixa, fotògraf de tall clàssic fascinat pels llocs amb història. Nascut a Barcelona el 1950, va ser tot un referent per a la generació dels anys setanta
Ferran Freixa, tot un referent per a la generació de fotògrafs catalans dels anys setanta, ha mort, segons va fer públic ahir el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El perfil de Twitter del museu, que conserva part de la seva obra, va fer una piulada ahir al migdia en què es declaraven “commocionats per la mort de l’amic Ferran Freixa, fotògraf extraordinari, de la poètica i la intimitat dels objectes i les escenes quotidianes, un dels referents imprescindibles de la fotografia creativa catalana”.
Fotògraf de tall clàssic, nascut a Barcelona el 1950, Ferran Freixa va estudiar dibuix i pintura a Barcelona entre 1965 i 1968, moment en què va començar, de manera autodidacta, a fer fotografies. El 1969 va obrir el seu primer estudi de fotografies i disseny gràfic, especialitzat primer en publicitat i moda, i després en arquitectura i interiorisme.
Gran retrospectiva
El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet li va dedicar el 2013 una gran retrospectiva, amb fotografies de 40 anys de carrera. Ferran Freixa reflexionava, llavors, sobre la seva obra: “Si recordo el que feia als anys setanta, quan tenia vint i pocs anys, ja veig el fotògraf que soc ara: sempre he buscat les ruïnes, metàfora del que va ser i ja no és. Em motiven els llocs amb història, impregnats de la pàtina del temps.” De fet, les imatges més antigues de la retrospectiva, d’inicis dels setanta, ja eren del monestir de Santes Creus. Gran amant de l’òpera, quan es va cremar el Liceu, el 1994, va entrar a fer-hi fotografies durant tres mesos. Una selecció d’aquestes imatges, fetes en blanc i negre, destacaven en la retrospectiva. Però també va treballar molt en color, “perquè donava més força al dramatisme de les fotografies”. Ferran Freixa se sentia incòmode fotografiant la gent.“No he fet mai retrats, em neguiteja posar-me davant de la càmera i no vull fer passar el mal tràngol a la gent”, afirmava. En canvi, era un gran amant dels espais en decadència, desemparats i solitaris, que fotografiava després d’una planificació acurada. Defugia el ritme estressant de la fotografia actual. Per a ell, fer fotos era un mitjà d’aprenentatge del món, al qual dedicava temps.
Ferran Freixa va mostrar la seva obra en exposicions arreu d’Europa i als EUA. En destaquen les de la Universitat de Salamanca de 1994 i el Palau de la Virreina de 1996.A més de les fotografies del fons del MNAC, adquirides a través del Pla Nacional de Fotografia i el Fons d’Art de la Generalitat, el Museu d’Art Reina Sofia té alguns originals de Ferran Freixa dels anys vuitanta.
