Música

Crítica

música

Presència real

Existeix un instant en què el temps sembla aturar-se. És un instant instal·lat en una dimensió beatífica i salvífica. Inefable. Aquest instant va ser el que va emergir, dimarts, a la fi de la interpretació de l’anònim El cant dels ocells que va tancar el concert de la Diada Pau Casals i que va anar a càrrec del duo format pel violoncel·lista Gautier Capuçon i el pianista Frank Braley. L’immens silenci, còsmic i metafísic, assolit en finalitzar la cèlebre peça popularitzada pel mestre del Vendrell deixava una molt bona síntesi del que acabàvem d’escoltar: un dels millors recitals de música de cambra dels darrers anys a Barcelona. I això que hi havia l’interrogant de saber si la construcció del programa, sàviament dissenyat pels mateixos intèrprets i l’assessor de la Fundació Casals, Bernard Meillat, basat en els models de programa del mateix Casals, acabaria funcionant. Dues sonates, Debussy i Beethoven, l’enigmàtica Fantasiestücke, op. 73 de Schumann i petites peces de Fauré, Saint-Saëns, Dvorák i Paganini eren el corpus musical de la vetllada. Més enllà de parlar de qüestions sonores, hem de parlar de com Capuçon s’erigeix en un veritable artista que es fa seves les obres per oferir-les amb una naturalitat espaterrant que arriba a commoure. Estem parlant, possiblement, ja no d’un dels millors cel·listes del moment sinó d’aquell qui, molt possiblement, en els propers anys, s’erigirà en el cel·lista per excel·lència, com en altres èpoques ho han estat Casals, Rostropóvitx, Fournier, Gutman o Tortelier. Tot és qüestió de temps. I si a sobre hi sumem els seus dots comunicatius –amb el micro a la mà tot flueix–, és molt possible que escriure sobre Capuçon sigui fer-ho sobre una autèntica presència real de la música.

Gautier Capuçon
Diada Pau Casals
Palau de la Música, 15 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol