Arts escèniques

L’APUNT

El Mago Pop ‘vola’ a Broadway

De tots els teatres de Barcelona que han canviat de mans en els últims anys, el Victòria ha estat l’únic que ha superat les expectatives amb nota. El Mago Pop ha fet bona l’aposta de la gent de 3xtr3s que els va vendre el juny del 2019. Tot i la pandèmia, ha aguantat l’ocupació als límits i ha salvat (al costat de les produccions del Liceu) la recaptació setmanal que segueix Adetca. Dilluns va presentar la versió de Nada es imposible que prepara per a Broadway. Ha incorporat algun número nou que vol posar en pràctica abans de doctorar-se a la Nova York que no va saber apreciar l’‘Entretres’ del Tricicle. El Mago Pop vola, fa parar boig el temps i també el públic, que aplaudeix contínuament (dilluns amb Pere Aragonès i Joan Laporta o Piqué, entre molts d’altres). El Victòria semblava el Camp Nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà