Cinema
István Szabó
Director de cinema
“Has de començar cada nou film des de zero”
M’agraden l’humor i la ironia, són de les millors medicines. Ens ajuden a sobreviure
L’Oscar al millor film en llengua no anglesa per Mephisto (1981) i les nominacions al premi de Hollywood per Confianza (1980) i Coronel Redl (1985) van consolidar l’hongarès István Szabó (Budapest, 1938) com un dels grans cineastes d’Europa de l’Est. Canes, Berlín i Locarno també van premiar un director tan veterà que va patir la repressió després de la revolució hongaresa del 1956 i va ser obligat a col·laborar pel règim comunista (un dels temes del seu nou film) i ja fa 62 anys que dirigeix una filmografia de 37 títols, dels quals 18 són llargmetratges. Annette Bening, que també va ser nominada a l’Oscar per Coneixent la Julia (2004); Glenn Close (Cita amb Venus, 1991), i Stellan Skarsgård i Harvey Keitel (Prendre partit, 2001) han treballat a les seves ordres en films que en diverses ocasions s’han ambientat al món de la música clàssica o el teatre i plantegen el tema de col·laboracionisme amb els règims totalitaris. El médico de Budapest, quart film que ha dirigit amb l’actor Klaus Maria Brandauer, retrata un prestigiós cardiòleg que és obligat a retirar-se i obre consulta al seu poble, dominat per les enveges, l’odi i la xafarderia.
Quina va ser la inspiració per al personatge del doctor Stephanus? El representa a vostè, d’alguna manera?
No. És molt personal, no esmentaré noms. Vaig visitar un amic meu que és metge i em va explicar que l’obligaven a jubilar-se, estava molt trist. No m’ho podia treure del cap. Era un metge fantàstic, ple d’energia, era jove, només tenia setanta anys, i havia de parar de treballar, amb tots els seus coneixements. No només el que havia après a la universitat, també tot el que havia après amb l’experiència. Volia explicar la seva història i van arribar el moment i la possibilitat de fer-ho.
Se sent com aquest metge, en el sentit que als seus 83 anys ha acumulat molts coneixements per la seva experiència?
No, hi ha una diferència enorme amb aquest personatge. En medicina, pots aprendre moltes coses i la teva experiència t’ajuda a entendre el cos humà. Fer pel·lícules és diferent. Si creus que saps el que has de fer i pots utilitzar la teva experiència, la pel·lícula serà molt dolenta. No tens experiències útils, com a director, potser només de tipus tècnic, però és molt difícil entendre l’atmosfera que hi ha a l’aire entre el públic contemporani i tu, el director. Si només fas una pel·lícula cada tres o quatre anys has d’anar molt alerta perquè l’atmosfera és molt diferent. La meva resposta és que estrictament no pots aprendre res, l’experiència no et serveix. Has de començar cada nou film des de zero.
Aquest univers tancat del poble on va el metge, on tothom xafardeja i critica, no és exclusiu d’Hongria...
No sé què passa als pobles d’arreu del món, però penso en el meu país i és així. Si la condició humana és la mateixa, si els homes, dones i nens de qualsevol poble són iguals, probablement trobarem el mateix a tot arreu.
Volia reflectir el context polític actual a Hongria? La pel·lícula parla d’intolerància.
La intolerància és un hàbit humà, però no he rodat amb la intenció de parlar de problemes que són molt actuals. Això correspon al periodisme, i jo no soc periodista. Els problemes quotidians canvien constantment, i a mi m’agrada parlar sobre problemes que no canvien al llarg dels anys, que són a la mentalitat d’un país o d’un poble. La pel·lícula parla d’intrigues, de criticar els altres, però no només parla d’això. I és un element contemporani, però ja existia quan jo era un nen, fa setanta anys.
La seva experiència personal inspira els problemes que va patir el protagonista amb el règim quan era jove?
Sí. Vaig tenir problemes similars. El metge protagonista és només una mica més jove del que soc jo, no hi ha una diferència rellevant, i la nostra generació va tenir experiències similars. Això és tot el que voldria dir sobre aquest tema.
El metge i el seu amic capellà es complementen: un cuida el cos i l’altre, l’ànima.
Sí, buscava aquesta complementarietat. Són dos amics i un intenta cuidar el cos de la gent i l’altre, l’ànima. I tots dos tenen problemes similars.
Mostra tant respecte per l’un com per l’altre. Li interessa la religió?
M’interessa sempre que no es parli només d’una sola religió. Quan es parla de diferents religions i la manera que afronten els problemes sí que m’interessa. Però a la meva pel·lícula, el capellà no representa una religió única i exclusiva.
L’humor és important en la pel·lícula. És important prendre’s la vida amb humor i ironia?
Totalment, l’humor és una de les millors medicines. Lamento no tenir el gran sentit de l’humor d’alguns amics meus com Jirí Menzel, el cineasta txec, que va fer films fantàstics plens d’humor. M’agraden l’humor i la ironia, ens ajuden a sobreviure.
Comparteix la reflexió del doctor Stephanus que la bona gent mor massa d’hora i els dolents viuen molts anys?
Sí, totalment. És la meva frase preferida.
Va escriure el paper principal pensant en Klaus Maria Brandauer?
Sí! Som amics, abans d’El médico de Budapest vam fer tres pel·lícules junts. Trobo que és un actor fantàstic i em sento molt feliç quan el tinc davant meu, ell davant de la càmera i jo al darrere. Ens estimem l’un a l’altre. Espero que ell pensi el mateix [riu].
Com va canviar la seva vida l’Oscar que va guanyar per ‘Mephisto’ el 1982?
No em va canviar la vida en absolut. Evidentment em vaig posar molt content, però Confianza, dos anys abans, ja va ser nominat a l’Oscar, i Coronel Redl també. Els premis són fantàstics, has d’estar content si la gent accepta i li agraden els teus treballs, però el següent film no pot ser dirigit per l’Oscar, ni tampoc t’escriurà el teu següent guió. Per tant, tornes a ser el noi zero.
Quin és el secret per dirigir als 82 anys?
Li agraden les pel·lícules de James Bond? Mai diguis mai més.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
