Música

‘Dancehall’ a l’Arena

Bad Gyal va debu­tar al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada dis­sabte a la nit, de ben segur el millor moment de la set­mana per des­ple­gar el seu reper­tori de dan­ce­hall entre un públic amb una mit­jana d’edat molt més jove del que sol ser habi­tual en l’esde­ve­ni­ment, cen­trat al Guíxols Arena. La vilas­sa­renca, un altre expo­nent del poten­cial de les xar­xes soci­als per fabri­car noves estre­lles –en el seu cas, però, produïda a si mateixa–, va fer exhau­rir les 2.500 entra­des de l’afo­ra­ment res­trin­git, i després d’haver de pos­po­sar el con­cert l’estiu pas­sat, l’espera va val­dre la pena per als fans, que van gau­dir dels dar­rers temes que la can­tant ha incor­po­rat al reper­tori enguany.

Va ser el cas de Pussy, tema amb què Bad Gyal, amb look de diva de la pista, va irrom­pre sobre l’esce­nari del recinte. Ho va fer després del carac­terístic toc de sirena, i envol­tada de les qua­tre balla­ri­nes que la van acom­pa­nyar durant l’actu­ació. Tot­hom alerta i tran­sició cap a una altra de les nove­tats, Judas. I dos temes més vete­rans per con­ti­nuar fent boca, Jaca­randa i Gasto, abans de la salu­tació al públic, con­cisa: “Estem molt con­tents de ser aquí i veure això tan ple; donem-li Can­dela”, la següent cançó, amb d’altres de molt cele­bra­des, com ara les ja clàssi­ques Pai, Mer­ca­dona, Hooka, o Yo sigo iual, en què en algu­nes de les rimes en català –“jo estava molt per­duda quan em vaig posar a can­tar; jo sí em sen­tia una merda, ara soc un exem­ple”– dona pis­tes sobre l’inici d’una car­rera que per ara no té atu­ra­dor.

En un con­cert de música electrònica, només el discjòquei, rere la taula de mes­cles, les qua­tre balla­ri­nes i tres grans pan­ta­lles acom­pa­nya­ven la can­tant, que, a banda de les lle­tres, juga amb les core­o­gra­fies des­a­com­ple­xa­des i el per­reo i les reme­na­des com a moments cul­mi­nants de cada tema, que van fer anar pujant la tem­pe­ra­tura del públic. Molts fans van aca­bar l’actu­ació ballant dem­peus i fent patir una mica l’orga­nit­zació, després que l’ante­rior con­cert, de Ser­gio Dalma –la nit prèvia–, hagués estat una bassa d’oli. Però pels volts de les dotze de la nit, i amb Fie­bre, el con­cert va aca­bar sense inci­dents i amb tot­hom con­tent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.