Cultura

Vida més enllà dels Beatles

‘All things must pass’, cèlebre triple disc de George Harrison, es posa al dia per al 50è aniversari

Entre tot el reguitzell d’àlbums clàssics del rock que, aquests mesos, compleixen cinquanta anys hi ha All things must pass, el disc –triple!– amb què George Harrison va reiniciar la seva trajectòria després de la dissolució dels Beatles –anunciada només un mes i mig abans que el treball es comencés a enregistrar-– i que, ara, és objecte d’una luxosa reedició dirigida pel fill del guitarrista, Dhani Harrison, que es complementa amb maquetes i temes descartats. En països com ara els Estats Units i el Regne Unit, la nova versió d’All things must pass (vint anys després d’una edició de 30è aniversari preparada els últims mesos de vida del músic) s’ha fet un lloc en la llista dels discos més venuts, gesta que cap disc de George Harrison aconseguia des de la publicació, a finals del 1987, de Cloud Nine.

Torrent de creativitat

Autèntic torrent de creativitat després d’uns temps en què, malgrat la grandesa de Here comes the sun o Something, les seves cançons havien estat permanentment eclipsades pel cançoner de Lennon i McCartney, All things must pass té l’honor de ser el primer triple disc de vinil en estudi de la història i conté algunes de les cançons més reeixides que van escriure els quatre de Liverpool després de la fi dels Beatles: My Sweet Lord, pregària al déu Krixna amb intenció d’allunyar-lo de sectarismes que incloïa, ja, els efectes amb guitarra slide que, les dècades següents, caracteritzarien la música de Harrison; What is Life, amb Eric Clapton i els músics de Delaney & Bonnie, amb què Harrison havia recentment girat, i Isn’t it a pity, un dels temes en què més es nota la mà del polèmic Phil Spector, productor del disc.

All things must pass, sense la participació de Lennon i McCartney però sí de Ringo Starr, s’obria amb I’d have you anytime, un tema firmat amb Bon Dylan (de qui adoptaria, també en el disc, If not for you), i es tancava amb unes improvisacions que ocupaven un disc sencer i que evidenciaven, al capdavall, l’absoluta llibertat que, aleshores, tenien els músics per plasmar les seves idees en els discos.

La reedició, ara, de la monumental obra de Harrison comprèn diferents formats, des d’un doble CD a una capsa de fusta que, a més dels discos, inclou figures amb els gnoms que apareixien a la portada del treball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PILARÍN BAYÉS
Il·lustradora

“Mil vegades un editor m’ha fet confiança”

barcelona
Billy Bragg
MÚSIC

“La definició americana de ‘llibertat’ ha esdevingut predominant”

BARCELONA
opinió

Gaudí i l’avantguarda francesa

Historiador de l’art
opinió

‘Stella splendens’

Historiadora de l’art
Crítica
òpera

Repetició amb escassa diferència

Pere Bellès invita a pensar la cabana com a espai mental

Salt

Qüestió pendent

Barcelona

El Museu de l’Empordà dissol fronteres

Figueres

El Desembre en Dansa portarà per cinc dies l’art en moviment a Celrà

Celrà