Cultura

Chicuelo

GUITARRISTA

“Més que a la Trapera, escoltava Camarón i la Niña de los Peines”

Figura destacada del flamenc a Catalunya, el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, a qui, els darrers temps, hem vist fer autèntiques filigranes musicals amb el pianista Marco Mezquida, clausura avui el Festival Mas i Mas de Barcelona (Teatre Coliseum, 21 h) en el marc d’un concert en què també hi participen Chano Domínguez i el Taller de Músics Ensemble. Chicuelo estrena l’espectacle Caminos amb una nova (i estranya) formació integrada per la bailaora mexicana Karen Lugo (“pot ballar el so d’una mosca”, ens adverteix Chicuelo), el violoncel·lista cubà Martín Meléndez i el bateria català David Gómez.

L’any passat va rebre, amb Marco Mezquida, el premi Ciutat de Barcelona, i dies després ens vam confinar.
Sí, quina mala sort, oi? Tot pintava molt bé, aleshores, no únicament pel premi sinó per tot el projecte amb Marco, ja que teníem un munt de feina tant a Espanya com a Europa. I al món, de fet, ja que havíem d’haver anat a Sud-amèrica i a un festival de flamenc de Nova York. Aquests mesos, però, he tret de la flaquesa forces que ni tan sols sabia que existien.
Veu recorregut a la seva entesa amb Mezquida?
Més que recorregut no li veig final! He treballat amb molta gent, afortunadament, però amb ell hi ha una connexió molt especial en tots els sentits. Amb Marco fa tres o quatre anys que soc molt feliç.
Parli’ns de l’espectacle que estrena avui al Mas i Mas.
És una proposta feta amb el Taller de Músics, que estan quasi sempre al darrere de les meves produccions. Estreno formació de cello, bateria, baile i guitarra, que és una formació que jo, almenys, no recordo haver vist mai. Això ja garanteix que el que soni sigui diferent. Pitjor o millor ja és una cosa que quedarà al criteri del públic, però, almenys, no serà el de sempre, la qual cosa em feia gràcia. Tots ells són grandíssims músics i volem oferir alguna cosa sense cap més pretensió que ser feliços. El que fem, més que temes, són històries, majoritàriament amb ritmes de flamenc. Hi ha granaínas, tanguillos i un homenatge a Django Reinhardt, per exemple.
Vostè és de Cornellà. La Banda Trapera del Río, clàssic de la ciutat, té algun paper en la formació de Chicuelo?
Són de la generació del meu germà, que té cinc anys més que jo. Jo era molt petit, aleshores, i, més que a la Trapera, jo escoltava Camarón, la Niña de los Peines... La Banda Trapera del Río eren de Cornellà i es van fer molt famosos. Van ressonar a les meves orelles durant un munt de temps, però no reconeixeria cap tema seu, la veritat, no escoltava aquesta mena de música.
I la d’Estopa, uns altres cornellanencs il·lustres?
No els conec, encara, ni tan sols hem coincidit. Jo soc una mica més gran i, quan ets petit, aquestes diferències d’edat es noten. Sí, però, que hi ha qui se sorprèn força que no ens coneguem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.